Ser mestre de les pròpies paraules, és un art de la Vida impersonal. L'experiència íntima i plena, totalment intransferible, és l'autèntic guru o mestre.

 

Ningú, ni jo, com persona, està capacitat com creu estar, per donar lliçons de vida a la Vida que ho és tot. Almenys jo, no ho estic, ni ho estaré mai. La única cosa que puc dir, sabent que no servirà de res, perquè no hi ha res a fer per a canviar el canvi constant de la Vida impersonal, ni res a fer per millorar aquest sensesentit, és: no busquis ni compris receptes màgiques per viure o per ser com ara ja ETS. També dic, amb total certesa: sigues fidel a la crida del teu cor que té raons molt més intel·ligents que les que mai tindrà l'intel·lecte limitat que inventa el temps i posa noms a totes les formes de vida, sense passar de lo més popular, preconcebut i heretat. Tot el que hi ha en l'Existència per a redescobrir és molt més enriquidor, genial i bonic que tot allò que ja s'ha redescobert fins a dia d'avui.

 

Viure una vida totalment preconcebuda i organitzada, amb una ment separada del tot, això és no haver vist res de res de l'Existència. Viure en el desconegut del Ser, és un art silenciós, gens avorrit, perquè vius sabent que no saps res de res i així la Consciència va veient que no ES qui creu ser. Et relaxes perquè ja no pots anticipar-te ni domorar-te al misteri de la llum.

 

Alegra't si ho veus, perquè tot dia és avui, tot moment és Ara, tot lloc és aquí. La Vida es atemporal i impersonal, es viu a si mateixa sense límits, sense fronteres, sense presses i sense cap pausa, es  revela a si mateixa en el fur intern, de manera totalment íntima i intransferible, només quan un se sent preparat i deixa de buscar, no abans. Ningú ha de dir-te com has de ser, com has de viure, com has de pensar o com has de percebre pels sentits i per ressonàcia les formes que es mouen i canvien en vast espai del teu Ser, ningú pot dir-te com intuir per a mentenir el teu cor sensible al tot, permanentment unit a la font de totes les coses.

 

Totes les paraules serveixen per a la comprensió intel·lectual, totes són un intent d’assenyalar allò que ja ES, apunten vers la veritat inabastable que no es pot ensenyar ni posseir, tot apunta vers la nostra veritable naturalesa, que ja ÉS, vers la visió totalment natural i atemporal que veu l'Art movent-se i canviant. Tot és evidentíssim amb visió lúcida, tot es veu tal com és. Tant el que és, com tot el que no és. serveix per arribar a la última comprensió: comprendre que no hi ha res a comprendre per deixar-se viure i deixar-se sorprendre, inclús quan no hi han sorpreses. He comprés que estem vius per a expandir l'amor, per a expandir la llum, per a expandir el coneixement. 

 

EL Silenci sempre xiuxiueja en el cor: TOT ESTÀ BÉ, inclús quan sembla que tot està perdut, tot està bé. El món és un concepte que no pot definir la vasta inmensitat del Ser. No ha de canviar res ni ningú, per a mantenir l'alegria infinita en el cor, al contrar, només ha de canviar la percepció de veure les coses, per veure-les tal com son realment.  

 

Visc per a recolçar el despertar de la Consciència, per a recolçar el miracle de la llum, en el que ja estem tots. La única constant que hi ha, és la llum eterna de la Presència que ja és conscient de sí mateixa, sempre!, tota la resta, tot allò que es mou i canvia es de la naturalesa d'un somni, un somni de la Vida del qual no en podem escapar, fins que no s'hagi consumat el despertar de la Consciència.

 

A cada instant, cada cor atemporal santifica la seva experiència de vida, com millor sap i pot. El perdó és inheret a tots, i això es veu o no es veu, se sap o s'ignora. Quan es veu ja no pots fer altra cosa que oferir un respecte profund a tot ésser viu de la creació.

 

Gràcies !