El món de la pròpia creació és com una bombolla; en qualsevol moment es pot esfumar, desaparèixer o esclatar. Només puc parlar de la meva experiència íntima, personal i intransferible, del que ningú en pot saber ni parlar. Tot és, tal com és, des del més diminut detall, fins al macrocosmos, l’auto recordatori.
Tot el que es mou i canvia, tot el que neix i mort, tot el que apareix i desapareix, és de la naturalesa d'un somni, és com una bombolla en la qual s'hi concentra un alè d'aire o de vida, res més. Tot el que té un inici, tard o d'hora, ha de tenir un final. En canvi la nostra veritable naturalesa és eterna i il·limitada. Saber que un és esclau del món de la pròpia creació i que no és ningú, és el començament del veritable coneixement i de l'autèntica llibertat.
Al observar i al escoltar la pròpia experiència de Vida, tota la manifestació, en el sí mateix, al final te n’adones que no hi ha res a comprendre d'aquest sensesentit descomunal, com tampoc hi ha res a fer per a millorar o canviar la Vida impersonal, ni res que es pugui moure per sí mateix, sense aquesta llum il·limitada que se’ns regala, a tots, generosament. No hi ha ni un sol ocell que voli o canti, sense la teva llum.
El secret obertíssim a tothom, és que res ni ningú pot impedir, millorar o empitjorar el canvi constant de la Vida impersonal, res pot governar ni controlar el desconegut del vastíssim Ser. No hi ha lliure elecció, ni lliure albir, per a fer o desfer el que ja està escrit molt abans de què la ment humana ho pugui escriure, pensar i reinterpretar realment.
Així que no hi ha cap cosa de la qual un s’hagi d’alliberar, ni cap succés que es pugui impedir. Només, quan un se sent preparat, es rendeix per alliberar-se, amb l’ajuda de la visió lúcida Del Que És, de la idea estúpida de ser algú que pot amb tot, algú important que sap el que ningú sap. Només t’has d’alliberar de la creença recalcitrant de ser un personatge que sap, perquè en realitat ningú sap res de res del desconegut del vastíssim Ser.
Qui sap, realment, quins pensaments vindran a visitar-lo d’aquí a deu minuts? Si no sé ni els pensaments que van entrar abans d’ahir, -com puc saber els que entraran avui, al llarg del matí, de la tarda o de la nit? No hi ha manera humana de poder transcendir la personalització de la Vida impersonal, sense la rendició de la ment per la qual ens prenem, i això només pot succeeir si entra visió lúcida de la Vida dins la Consciència, cap persona està capacitada com creu estar.
Només hi ha esclavitud quan m’identifico amb els pensaments, les sensacions i els personatges que venen i van, que entren i surten, doncs quan no m’identifico amb el relat de la ment que personalitza els fets, tant per bé, com per mal, hi ha una dolça llibertat de com jo si decidissis, sabent que no he decidit mai res.
Ningú té por de viure en el desconegut del Ser, doncs tot moment és ara, tot lloc és aquí, tot dia és avui, sempre estem essent viscuts per la Vida impersonal, en l’etern instant present. Si desapareix la bombolla del relat en el cap o el món falç de la pròpia creació, -què hi ha aquí mateix, pel que s'hagi de patir o morir? Només hi ha vida succeint, vida parlant a la vida, vida essent vida, sense que per això m’hagi d’auto adjudicar mèrits de res, ni per bé, ni per mal. La llibertat és aquesta Presència acollidora, radical i impersonal, aquesta verticalitat. L’esclavitud és l’horitzontalitat dels temps inventats dels quals ningú en pot escapar per sí mateix, tot el que aparentment va ser o podia ser i tot el que suposadament serà o hauria de ser. El punt d’encontre entre la nostra verticalitat i la nostra horitzontalitat, és el cor atemporal, aquesta intuïció màxima del no saber que està permanentment connectada a la font de totes les coses, que no està renyida ni divorciada de l’Amor Incondicional.
Estem sent viscuts, com tot ho està, per recolzar el despertar de la Consciència, no estem vius per a cap altra finalitat. Els arbres, els ocells, els planetes, el Sol, la lluna, els rius o els oceans, tot ésser viu de la naturalesa, no ha de pensar en tenir o en viure una vida important en propietat. La Vida no és cosa d'importàncies. Tots els éssers vius són manifestacions de l'Amor Incondicional i tot en la naturalesa és un esclat de bellesa, simplicitat i llibertat. Tot existeix per si mateix i és viscut en el mateix instant sagrat. No hi ha un sol ésser viu en el planeta, fins i tot el mateix planeta i els aparents éssers humans que hi conviuen, que no sigui la manifestació divina de l'Amor Incondicional.
Al llarg de la roda eterna de l’existència, la ment humana que ha cregut saber més que el Creador de tot i tothom, ha posat tants noms i tantes paraules a totes les formes de vida que hi ha, que viu molt confosa, es fa quasi impossible veure l’extraordinària simplicitat de la Vida. És inassolible l’alliberació de la ment humana des de la mateixa ment per la qual ens prenem, doncs crea tots els problemes de la humanitat que llavors no sap resoldre. Per veure l’existència tal qual és, realment, que no té res a veure amb les elucubracions o reinterpretacions, hi ha d’haver autèntica rendició a la llum vertical de la Presència, silenci a la ment i pau en el cor. Amb una ment sorollosa i atapeïda de creences adoptades, pleníssima d'informació o de paraules inventades, imitades o heretades del més popular, no hi ha autèntica comprensió lúcida, i sense llum a la Consciència no es pot veure l’extraordinària simplicitat i radicalitat de la Vida, el simple, natural i magistral que és tot realment. Sense comprensió lúcida no hi ha autèntic amor, hi ha el succedani del concepte amor heretat de generació en generacío, que ho divideix tot en dos, perquè ho veu tot separat de la Consciència. La comprensió lúcida no està renyida ni divorciada de l'amor incondicional que ho estima tot, sense veure mai les diferències, les fronteres ni la separació amb el tot.
El despertar de la Consciència que no té res a veure amb tenir i mantenir la consciència calmada durant tota l'existència del cos, si és que passa, sempre és íntim, personal i intransferible, no es pot imitar, ni copiar o plagiar. Tota l'experiència és l'autèntic mestre. El veritable geni és a l'interior, no es troba buscant-lo a l'exterior. Els altres, tota forma de vida que hi ha, és un mirall d'augment que la ment anomena món. Només existeix el Ser.
Quan s'accepta la pròpia invitació íntima per transcendir la creu de la personalització, per veure i assumir la unitat, ja no cal acceptar la creu de ningú, perquè tot és el mateix. Ja no hi ha necessitat d’immiscir-se en els assumptes personals de ningú, es deixa tot tal com està, en mans del Creado. Vius la Vida en el desconegut del Ser, sabent que no ets ningú i que en l'Amor ho ets Tot.
¡¡¡ Gràcies !!!
_____________________________________
El mundo de la propia creación es como una burbuja; en cualquier momento puede esfumarse, desaparecer o estallar. Sólo puedo hablar de mi experiencia íntima, personal e intransferible, de lo que nadie puede saber ni hablar. Todo es, tal como es, des el más diminuto detalle hasta el macro cosmos, un auto recordatorio.
Todo lo que se mueve y cambia, todo lo que nace y muere, todo lo que aparece y desaparece, es de la naturaleza de un sueño, es como una burbuja en la que se concentra un aliento de aire o de vida, nada más. Todo lo que tiene un inicio, tarde o temprano, debe tener un final. En cambio, nuestra verdadera naturaleza es eterna e ilimitada. Saber que uno es esclavo del mundo de la propia creación y que no es nadie, es el comienzo del verdadero conocimiento y de la auténtica libertad.
Al observar y al escuchar la propia experiencia de Vida, toda la manifestación, en sí mismo, al final te das cuenta de que no hay nada que comprender de este sinsentido descomunal, como tampoco hay nada que hacer para mejorar la Vida impersonal, ni nada que pueda moverse por sí mismo, sin esa luz ilimitada y misteriosa que se nos regala. No hay ni un solo pájaro que vuele o cante sin tu luz.
El secreto abierto a todo el mundo, es que nada ni nadie puede impedir, mejorar o empeorar el cambio constante de la Vida impersonal, nada puede gobernar ni controlar lo desconocido del vastísimo Ser. No hay libre elección, ni libre albedrío, para hacer o deshacer lo que ya está escrito mucho antes de que la mente humana lo pueda escribir, pensar y reinterpretar realmente.
Así que no hay ninguna cosa de la que uno deba liberarse, ni ningún suceso que se pueda impedir. Sólo, cuando uno se siente preparado, debe liberarse, con la ayuda de la visión lúcida de Lo Que Es, de la idea estúpida de ser alguien que puede con todo, que sabe lo que nadie sabe. Sólo tienes que liberarte de la creencia recalcitrante de ser un personaje que sabe, porque en realidad nadie sabe nada de lo desconocido del vastísimo Ser.
¿Quién sabe realmente qué pensamientos y sensaciones vendrán a visitarlo dentro de diez minutos? Si no sé ni los pensamientos que entraron ayer, ¿Cómo puedo saber los que entrarán hoy, a lo largo de la mañana, de la tarde o de la noche? No hay forma humana de poder trascender la personalización de la Vida impersonal, sin la rendición de la mente por la que nos tomamos, y esto sólo puede suceder si entra visión lúcida de la Vida en la Conciencia, ninguna persona está capacitada como cree estar.
Sólo hay esclavitud cuando me identifico con los pensamientos, sensaciones y personajes que vienen y van, que entran y salen, pues cuando no me identifico con el relato de la mente que personaliza los hechos, tanto para bien como para mal, hay una dulce libertad de cómo si yo decidiera, sabiendo que nunca he decidido nada.
Nadie teme a vivir en lo desconocido del Ser, pues todo momento es ahora, todo lugar está aquí, todo día es hoy, siempre estamos siendo vividos por la Vida impersonal, en el eterno instante presente. Si desaparece la burbuja del relato en la cabeza y el mundo de la propia creación, ¿Qué hay aquí mismo, por lo que haya que sufrir o morir? Sólo hay vida sucediendo, vida hablando en la vida, vida siendo vida, sin que por eso deba auto adjudicarme méritos de nada, ni para bien, ni para mal. La libertad es esa Presencia acogedora, radical e impersonal, esa verticalidad. La esclavitud es la horizontalidad de los tiempos inventados de los que nadie puede escapar por sí mismo, todo lo que aparentemente fue o podía ser y todo lo que supuestamente será o debería ser. El punto de encuentro entre nuestra verticalidad y nuestra horizontalidad, es el corazón atemporal, esa intuición máxima del no saber que está permanentemente conectada a la fuente de todas las cosas, que no está reñida ni divorciada del Amor Incondicional.
Estamos siendo vividos, como todo lo está, para apoyar el despertar de la Conciencia, no estamos vivos para ninguna otra finalidad. Los árboles, los pájaros, los planetas, el Sol, la luna, los ríos o los océanos, todo ser vivo de la naturaleza, no debe pensar en tener o en vivir una vida importante en propiedad. No es cosa de importancias la Vida. Todos los seres vivos son manifestaciones del Amor Incondicional, y todo en la naturaleza es un estallido de belleza, simplicidad y libertad. Todo existe por sí mismo y es vivido en el mismo instante sagrado. No hay un solo ser vivo en el planeta, incluso el propio planeta y los aparentes seres humanos que conviven en él, que no sea la manifestación divina del Amor Incondicional.
A lo largo de la rueda eterna de la existencia, la mente humana que ha creído saber más que el Creador de todo y todos, ha puesto tantos nombres y tantas palabras a todas las formas de vida que hay, que vive muy confundida, se hace casi imposible ver la extraordinaria simplicidad de la Vida. Es inalcanzable la liberación de la mente humana desde la misma mente por la que nos tomamos, que crea todos los problemas de la humanidad que más adelante no sabe resolver. Para ver la existencia tal cual es, realmente, que nada tiene que ver con las elucubraciones o reinterpretaciones, debe haber auténtica rendición a la luz vertical de la Presencia, silencio a la mente y paz en el corazón. Con una mente ruidosa y rellena de creencias adoptadas, llenísima de información y de palabras inventadas, imitadas o heredadas del lo más popular, no hay auténtica comprensión lúcida, y sin luz en la Conciencia no puede verse la extraordinaria simplicidad y radicalidad de la Vida, lo simple, natural y magistral que es todo realmente. Sin comprensión lúcida no hay auténtico amor, hay el sucedáneo del concepto amor heredado de generación en generación, que lo divide todo en dos porque lo ve todo separado de la Conciencia. La comprensión lúcida no está reñida ni divorciada del amor incondicional que lo ama todo, sin ver nunca las diferencias, las fronteras o la separación con el todo.
El despertar de la Consciencia que no tiene nada que ver con tener y mantener la consciencia calmada durante toda la existencia del cuerpo, si es que sucede, siempre es íntimo, personal e intransferible, no se puede imitar, ni copiar o plagiar. Toda la experiencia es el auténtico maestro. El verdadero genio está en el interior, jamás se encuentra buscándolo en el exterior. Los demás, toda forma de vida que hay, es un espejo de aumento que la mente llama mundo. Sólo existe el Ser.
Cuando se acepta la propia invitación íntima para trascender la cruz de la personalización, para ver y asumir la unidad, ya no debe aceptarse la cruz de nadie, porque todo es lo mismo. Ya no hay la necesidad de inmiscuirse en los asuntos personales de nadie, se deja todo tal como está, en manos del Creador. Vives la Vida en lo desconocido del Ser, sabiendo que no eres nadie y que en el Amor eres Todo.
¡¡¡ Gracias !!!