La nit és com la ignorància. El Sol mai deixa de brillar. El veuràs o no el veuràs, segons la rotació de la terra, però sempre brilla.  La llum del nostre Ser mai deixa de brillar, la veuràs o no la veuràs, segons la foscor del món de la pròpia ignorància. 

Si m'auto adjudico mèrits d'aquestes paraules, em converteixo en esclava de les paraules. Seria com si un taronger s'auto adjudiqués mèrits per les taronges que regala generosament a l'Existència.

___________________________

 La noche es como la ignorancia. El Sol nunca deja de brillar. Lo verás o no lo verás, según la rotación de la tierra, pero siempre brilla. La luz de nuestro amado Ser nunca deja de brillar, la verás o no la verás, según la oscuridad del mundo de la propia ignorancia.

Si me auto adjudico méritos de estas palabras, me convierto en esclava de las palabras. Sería como si un naranjo se auto adjudicase méritos por las naranjas que regala generosamente a la Existencia.