Mare meva que ignorant m'he vist prenent-me per persona, ...em vaig creure de tot i més de la sagrada família que em va tocar inventar i traspassar, per amor a la Vida, com també em vaig fer meva tota la història que em van explicar del naixement i la mort. Ara sé que no serveix de res dir-li madur a un immadur, ni anomenar lúcid o cap clar a un ignorant, no se li fa cap favor, ans el contrari. Com tampoc serveix de res normalitzar el que mai ha estat normal. No s’haurien de crear nusos ni lligams de conveniències, per a no ser reals, espontanis i naturals, doncs poden fer un dany irreparable a la Consciència. La nostra veritable naturalesa és eternament atemporal i impersonal, no neix, ni mort, mai ha vingut i mai marxarà. No comencem ni acabem en el cos, som molt més il·limitats. 

Val més redescobrir-la quan abans aquesta broma còsmica de molt mal gust que ens gastem, per a saber riure's d'un mateix, mai dels altres. "El món i jo"  és exactament el mateix, és la metàfora que m'ha servit per a despertar del son hipnòtic. Per aprehendre i madurar, realment, s'ha de desaprendre tot. L'art de saber llegir la sagrada família, més enllà de les paraules, et fa veure que no hi ha mai error en res. Tot és un sí rotund a la Vida. 

Gràcies a tot cor que, directa o indirectament, m'ha donat suport per veure i assumir amb coneixement la unitat de la Vida. La separació amb el tot, és la il·lusió de la ment humana.

Gràcies !!!