La saviesa màxima de la Vida, veu que jo no sóc Res.

L'amor incondicional del Ser, veu que jo sóc Tot.

 

Tot el que és a fora és a dins. Tot el que és a dins és a fora. Tot el que és a dalt, és a baix. Tot el que és a baix, és a dalt. Tot el que és a l'esquerra, és a la dreta, i a la inversa. No hi ha separació en el Ser. La separació amb el tot és una il·lusió de la ment humana.  Tot és,  tal com és, per acabar veient que la ment humana, profundament limitada i dual, és de la naturalesa d'un somni. Al haver-nos pres per la ment, no hi pot haver ni una sola persona en el món de la imatge, inclosa jo, com persona, que pugui ser honesta i coherent, perquè ser persona és ombra, és una creença dolorosa, limitant i recalcitrant que s'hereta de generació en generació, o sigui, un somni. El Ser no és un somni, és l'únic que existeix, està en el centre de cada situació, està a per tot arreu, acollint i abraçant la pròpia creació,