La nit és com la ignorància. El Sol mai deixa de brillar, el veuràs o no el veuràs, segons la rotació de la terra, però sempre brilla.  En l'Univers del Ser passa exactament el mateix, la ignorància priva veure la llum  brillant i il·limitada del Ser. SI hi ha poca visió no pots fer-te coneixedor del Tot.

Quanta més informació i més crec saber de tot, la Vida impersonal més em fa veure que no sé res. Quant menys ignorant crec ser, més ignorant  sóc. Quan dic jo sóc vida purament, visc en la llum, però si dic jo sóc algú amb lliure elecció que sap el que ningú sap, sóc això o sóc allò, visc en la foscor.

Si m'auto adjudico mèrits d'aquestes paraules que emergeixen del Silenci, em converteixo en esclava de les paraules. Seria com si un taronger s'auto adjudiqués mèrits de les taronges que generosament regala. Res és meu, ni de l'aire que respira el cos sóc propietària, en canvi quan vius en el Ser, tot és un regal preciós que només es pot compartir i agrair.