Tot i sabent que ningú necessita consells de vida, realment, doncs no hi ha necessitat d'ajudar a viure a la Vida impersonal que es viu a sí mateixa, queda escrit el que és l'auto recordatori.

 

L'art de saber llegir la sagrada família, més enllà de les paraules, m'ha fet veure que no hi ha mai error en el desconegut del Ser, tot és ineludible, res es pot evitar, tot és, tal com és, la perfecta imperfecció. Tot és, en la Presència, un sí rotund a la Vida, inclús un "no" donat amb contundència és un Sí. Tot succeeix, per sí mateix, tal com ha de succeir, sense lliure elecció ni lliure albir.

 

Mare meva que ignorant i ridícula m'he vist prenent-me per la ment humana que inventa la idea preconcebuda de ser algú amb lliure elecció, algú que sap el que ningú sap, que s'auto adjudica mèrits de tot, ...em vaig creure de tot i més de la sagrada família ancestral que em va tocar adoptar, inventar, crear, assumir i traspassar per amor a la Vida, com també em vaig fer meva tota la història que em van explicar del naixement i la mort. Ara que veig que no sé res de res del desconegut i que no hi ha res a comprendre d'aquest sensesentit descomunal, sé que no serveix de res dir-li madur a un immadur, ni anomenar lúcid o cap clar a un ignorant, no se li fa cap favor, ans el contrari; se li fa, realment, deixant-lo ser, deixant-lo dir i deixant que visqui l'experiència predestinada a viure, sense immiscir-se en els assumptes personals. Com tampoc serveix de res normalitzar el que mai ha estat normal. No s’haurien de crear nusos ni lligams de conveniències per a la més absoluta explotació de la veritable naturalesa, com tal de no ser reals, espontanis i naturals, doncs poden fer un dany irreparable a la humanitat, De fet, tot el que succeeix ja és com ha de ser. Tot està unit a tot, tot afecta a tot, i, tot cor, directa o indirectament, conscient de la Unitat o inconscientment, està donant suport pel despertar de la Consciència.

 

 

Val més redescobrir-la quan abans aquesta broma còsmica de molt mal gust de semblar ser dos, per a saber riure's d'un mateix i mai dels altres. "El món i jo"  és exactament el mateix, és la metàfora que serveix per a despertar. Madurar i aprehendre realment, és desaprendre-ho tot, tornar-se humil i innocent de cor. 

 

 

Gràcies a tot cor que, directa o indirectament, dona suport a la unitat. La separació amb el tot, és la il·lusió de la ment humana. Hi ha una força molt més extraordinària que la Consciència personal, que ni la mort pot amb ella, és la força indestructible i inefable de l'Amor Incondicional, totalment incomprensible, indestructible i indefinible, sempre omnipresent. Aquell cor que s'hagi sentit abrçat per l'Amor Incondicional, encara que hagi estat per un brevíssim instant d'eternitat, sabrà del què s'està partlant.

 

El despertar de la Consciencia és una confirmació de tot allò que ja s'intuïa en l'infantesa, sempre hi ha Vida essent Vida. Només hi ha  Ser atemporal.

 

Si se sabés llegir als nens quan encara són pur Ser, més enllà de les nostres pobres paraules populars, ens ho assenyalen tot. Abans d'ensenyar-los a parlar se'ls hauria d'observar i escoltar en silenci per ajudar-los a observar i a escoltar amb tots els sentits, seria molt beneficiós per a tota la humanitat, donat que cada vida conté tota la Vida, el Res que ho és Tot.

 

Gràcies.

 

 

__________________________________

 

 

Español: 

 

Aun sabiendo que nadie necesita consejos de vida, realmente, pues no hay necesidad de ayudar a vivir a la Vida impersonal que se vive a sí misma, queda escrito lo que es el auto recordatorio.

 

 

El arte de saber leer a la sagrada familia, más allá de las palabras, me ha hecho ver que nunca hay error en lo desconocido del Ser, todo es ineludible, nada se puede evitar, todo es, tal y como es, la perfecta imperfección. Todo es, en la Presencia, un sí rotundo a la Vida, incluso un "no" dado con contundencia es un Sí. Todo sucede, por sí mismo, tal y como debe suceder, sin libre elección ni libre albedrío.

 

Madre mía que ignorante y ridícula me he visto tomándome por la mente humana que inventa la idea preconcebida de ser alguien con libre elección, alguien que sabe lo que nadie sabe, que se auto adjudica méritos de todo, ...me creí de todo y más de la sagrada familia ancestral que me tocó adoptar, inventar, inventar, inventar, me hice mía toda la historia que me contaron del nacimiento y la muerte. Ahora que veo que no sé nada de lo desconocido y que no hay nada que comprender de ese sinsentido descomunal, sé que no sirve de nada decirle maduro a un inmaduro, ni llamar lúcido a un ignorante, no se le hace ningún favor, sino lo contrario; se le hace, realmente, dejándole ser, dejándole decir y dejando que viva la experiencia predestinada a vivir, sin inmiscuirse en los asuntos personales. Como tampoco sirve de nada normalizar lo que nunca ha sido normal. No deberían crearse nudos ni ataduras de conveniencias para la más absoluta explotación de la verdadera naturaleza, como tal de no ser reales, espontáneos y naturales, pues pueden hacer un daño irreparable a la humanidad. De hecho, todo lo que sucede ya es cómo debe ser. Todo está unido a todo, todo afecta a todo, y, todo corazón, directa o indirectamente, consciente de la Unidad o inconscientemente, está dando apoyo para el despertar de la Conciencia.

 

Es mejor redescubrirla cuando antes esta broma cósmica de muy mal gusto de parecer ser dos, para saber reírse de uno mismo y nunca de los demás. "El mundo y yo" es exactamente lo mismo, es la metáfora que le sirve a la Consciencia para despertar. Madurar y aprehender realmente, es desaprenderlo todo, volverse humilde e inocente de corazón.

 

Hay una fuerza mucho más extraordinaria que la Conciencia personal, que ni la muerte puede con ella, es la fuerza inquebrantable e inefable del Amor Incondicional, totalmente incomprensible, inquebrantable e indefinible, siempre omnipresente. Aquel corazón que se haya sentido abrazado por el Amor Incondicional, aunque haya sido por un brevísimo instante de eternidad, sabrá de lo que se está hablando.

 

El despertar de la Conciencia es una confirmación de todo lo que ya se intuía en la infancia, siempre hay Vida siendo Vida, sólo hay  Ser atemporal.

 

Si se supiera leer a los niños cuando son puro Ser, más allá de nuestras pobres palabras populares, nos lo señalan todo. Antes de enseñarles a hablar se les debería observar y escuchar para ayudarles a observar y a escuchar con todos los sentidos, sería muy beneficioso para toda la humanidad, puesto que cada vida contiene toda la Vida, la Nada que lo es Todo.

 

Gracias.