Qui és Anna Serrat? a més de ser una petitíssima llumeneta flotant en l'Univers del Ser, es definiria com solitària i enamorada de l'Amor. Tot el que pugui explicar d’aquest personatge i de l’experiència ja viscuda que ha succeït per sí mateixa, com tot succeeix per sí mateix en aquesta vida, és inexistent, no li serveix a cap cor per a viure, serveix únicament d’entreteniment.
Anna Serrat és el somni de la Vida, que més enllà del nom i el cognom, li serveix a la Consciència per fer-se conscient de sí mateixa. No és una imatge en un paper o en una pantalla d'ordinador, ni és només un cos canviant, limitat i efímer, ni un grapat de pensaments, creences o sensacions que venen i se'n van, que entren i surten. Quan redescobreixo que no sé qui és aquesta persona per la qual m'he pres, és quan m'acosto a la veritable naturalesa, que ve a rescatar-me per sorpresa.
Aparentment, només aparentment, després d’un llarg recorregut per l’existència buscant per a troba-hi de tot i més, després de treballar dur pels altres, sabent que sempre es treballa per a un mateix, a aquesta Consciència li va succeir el deixar de buscar i el deixar de treballar per a centrar-se devocionalment i apassionadament en l’art autodidacte de la fotografia i de l’escriptura espontània, per a l’auto realització del veritable Jo Sóc. Intimant amb el Silenci, dia sí, dia també, s'ha vist i s'ha comprés amb claredat que hi ha una altra manera de viure, completament senzilla, íntima, plena i natural, sense preses i sense dur esforç, sense pregàries per a demanar més, sense polítiques que la representin, sense religions organitzades o deus inventats, ni creences arcaiques o ancestrals que s’hereten de generació en generació per a l'explotació del més meravellós que se'ns regala, sobre tot, sense ideals de vida millor.
Amb aquesta manera senzilla de viure, només escoltant el silenci i atenent les senyals en el cos, observant com tot succeeix per sí mateix, la consciència ha pogut veure per sí mateixa que sense humilitat ni innocència, no hi ha manera humana de madurar. Per madurar s’ha d’aprehendre a desaprendre-ho tot, fins despertar del son hipnòtic, doncs la Vida impersonal no entén de persones bones o dolentes, de persones pobres o riques, ni de persones importants amb bones intencions per a fer bones obres, com tal de calmar la consciència, entén de realitats crues i alhora precioses, de naturalitat i espontaneïtat, entén de fer sempre cas a la intuïció màxima del no saber que no està renyida ni divorciada de l'Amor Incondicional.
Ser persona o ser Anna Serrat, només és un joc intel·ligent, una creença ignorant, una idea immadura, la més dolorosa i la que més costa d’alliberar, que només es pot aconseguir, amb una mica de sort, gràcies a un profund amor per la Vida impersonal, gràcies a un profund respecte per a tots els éssers de la creació.
Si entra visió lúcida dins la Consciència, fins despertar-la, veus amb claredat que ser algú que sap el que ningú sap, serveix només per a viure en el drama etern de la separació, doncs no hi ha mai ningú dins el cos. Sempre hi ha ignorància o lucidesa, sempre hi ha Vida succeint, vida essent vida, vida parlant a la vida, sense que per això t’hagis d’auto adjudicar mèrits de res, ni per bé ni per mal, perquè més enllà de la Consciència el que hi ha és la veritable naturalesa eterna, pur amor incondicional, sense que res ni ningú ho pugui posseir, retenir, definir o explicar, ni el mateix concepte amor ni el concepte deu, que s'hereta de generació en generació, ha pogut ni podrà definir aquesta força universal que aquí s'anomena Amor Incondicional. Qui s'hagi sentit abraçat per l'Amor Incondicional, sabrà de què s'està parlant.
Ser Anna Serrat, només és una il·lusió de la ment humana que viu enlluernada pel fascinant espectacle exterior, acumulant informació, metàfores i relats, no coneixement. Només la llum il·limitada i eterna la pot alliberar per a què entri comprensió. És quan veus la vida des d'una nova perspectiva. Viure és conèixer, és veure, és sentir i intuir, és escoltar per tots els sentits, és apropar-se a aquesta Presència acollidora i silenciosa que ja és conscient de sí mateixa, la única realitat eterna que hi ha, perquè la Presència mai ha vingut ni mai marxarà, mai ha nascut ni mai morirà.
Ser, no te res a veure amb la hipocresia de la ment humana que crea un personatge i un món il·lusori cada matí, per a sentir-se pobre o ric, bo o dolent, destacat o anònim, necessari o necessitat, triomfador o fracassat, sant o pecador. Ser, significa Ser, sense importàncies, igual com és un arbre, igual com és el Sol o una muntanya, igual com és una abella o una formiga, igual com és una sabata o una casa. L'Amor Incondicional no veu mai les diferències en res, ho estima tot, ni veu mai les fronteres ni les separacions que inventa i crea la ment humana quan creu ser persona o el centre del món.
El més savi que li ha succeït a aquesta Consciència que es va prendre pel personatge anna serrat, ha estat la rendició per a posar silenci a la ment i pau en el cor, perquè el miracle de l'Amor és constant i succeeix per si mateix, sense esforç.
Gràcies infinites a tot cor que, directa o indirectament, m'ha donat suport per anar més enllà del personatge anna serrat, que m'ha ajudat a veure que la bellesa de les formes és efímera i que la bellesa de l'amor és eterna, que m'ha ajudat a sentir el benefici de cuidar la paraula que ha de ser viscuda, doncs tot és, tal com és, l'auto recordatori.
Benaventurat tot cor noble i innocent que sap que tota l'experiència predestinada a viure és l'autèntic mestre, que ha vist que no és ningú i que pot obrir-se a la possibilitat de perdre-ho tot, per a recuperar-ho tot. Som la Vida, Res i Tot, no persones.
_______________________
¿Quién es Anna Serrat? además de ser una pequeñísima lucecita flotando en el Universo del Ser, se definiría como solitaria y enamorada del Amor. Todo lo que pueda contar de este personaje y de la experiencia ya vivida que ha sucedido por sí misma, como todo sucede por sí mismo en esta vida, es inexistente, no le sirve a ningún corazón para vivir, sirve únicamente de entretenimiento.
Anna Serrat es el sueño de la Vida, que más allá del nombre y apellido, le sirve a la Conciencia para hacerse consciente de sí misma. No es una imagen en un papel o en una pantalla de ordenador, ni es un cuerpo cambiante, limitado y efímero, como tampoco es un puñado de pensamientos, creencias o sensaciones que vienen y se van, que entran y salen. Cuando redescubres que no sabes quién es esa persona por la que te has tomado, es cuando te acercas a la verdadera naturaleza, que viene a rescatarte por sorpresa.
Aparentemente, sólo aparentemente, después de un largo recorrido por la existencia buscando para encontrar de todo y más, después de trabajar duro para los demás, sabiendo que siempre se trabaja para uno mismo, a esta Conciencia le sucedió el dejar de buscar y el dejar de trabajar para centrarse devocionalmente y apasionadamente en el arte autodidacta de la fotografía y de la escritura espontánea, para la auto realización del verdadero Yo Soy. Intimando con el Silencio, día sí, día también, se ha visto y se ha comprendido con claridad que hay otra manera de vivir, completamente sencilla, íntima, plena y natural, sin prisas y sin duro esfuerzo, sin plegarias para pedir más, sin políticas que la representen, sin religiones organizadas o dioses inventados que le organicen la existencia, sin creencias recalcitrantes que se heredan de generación en generación para la explotación de lo más maravilloso que se nos regala, sobre todo, sin ideales de vida mejor.
Con esta manera sencilla de vivir, sólo escuchando el silencio y atendiendo las señales en el cuerpo, observando cómo todo sucede por sí mismo, la conciencia ha podido ver por sí misma que sin humildad ni inocencia, no hay forma humana de madurar. Para madurar hay que aprehender a desaprenderlo todo, pues la Vida impersonal no entiende de personas buenas o malas, de personas pobres o ricas, ni de personas importantes con buenas intenciones para hacer buenas obras o calmar la conciencia, entiende de realidades crudas y al mismo tiempo preciosas, de naturalidad y espontaneidad, entiende de hacer siempre caso a la intuición máxima del no saber que no está reñida ni divorciada del Amor Incondicional.
Ser persona o ser Anna Serrat, es sólo un juego inteligente, una creencia ignorante, una idea inmadura, la más dolorosa y la que más cuesta liberar, que sólo se puede conseguir, con un poco de suerte, gracias a un profundo amor por la Vida impersonal, gracias a un profundo respeto para todos los seres de la creación.
Si entra visión lúcida dentro de la Conciencia, hasta despertarla, ves con claridad que ser alguien que sabe lo que nadie sabe, sirve sólo para vivir en el drama eterno de la separación, pues nunca hay nadie en el cuerpo. Siempre hay ignorancia o lucidez, siempre hay Vida sucediendo, vida siendo vida, vida hablando en la vida, sin que para eso tengas que auto adjudicarte méritos de nada, ni para bien ni para mal, Más allá de la Conciencia lo que hay es la verdadera naturaleza eterna, puro amor incondicional, sin que nada ni nadie pueda poseerlo, retenerlo, definirlo o explicarlo, ni el concepto amor o el concepto dios que se hereda de generación en generación, ha podido ni podrá definir esa fuerza universal que aquí se llama Amor Incondicional. Quien se haya sentido abrazado por el Amor Incondicional, sabrá de qué se está hablando.
Ser Anna Serrat, es sólo una ilusión de la mente humana que vive deslumbrada por el fascinante espectáculo exterior, acumulando información, metáforas y relatos, no conocimiento lúcido. Sólo la luz ilimitada y eterna puede liberarla para que entre comprensión. Es cuando ves la vida desde una nueva perspectiva, pues ser la luz de la Vida es conocer, es ver, es intuir y es escuchar por todos los sentidos, es acercarse a la Presencia acogedora y silenciosa que ya es consciente de sí misma en todo momento, la única realidad eterna que hay, porque la Presencia nunca ha venido ni nunca se marchará, nunca ha nacido y nunca morirá.
Ser, nada tiene que ver con la hipocresía de la mente humana que crea un personaje y un mundo ilusorio cada mañana, para sentirse pobre o rico, bueno o malo, destacado o anónimo, necesario o necesitado, triunfador o fracasado, santo o pecador. Ser, significa Ser, sin importancias, al igual que es un árbol, al igual que es el Sol o una montaña, al igual que es una abeja o una hormiga, al igual que es un zapato o una casa. El Amor Incondicional nunca ve las diferencias en nada, lo ama todo, ni ve nunca las fronteras ni las separaciones que inventa y crea la mente humana cuando cree ser persona o el centro del mundo.
Lo más sabio que le ha sucedido a esta Conciencia que se tomó por el personaje anna serrat, ha sido la rendición para poner silencio en la mente y paz en el corazón, porque el milagro del Amor es constante y sucede por sí mismo sin esfuerzo.
Gracias infinitas a todo corazón que, directa o indirectamente, me ha apoyado para ir más allá del personaje anna serrat, que me ha ayudado a ver que la belleza de las formas es efímera y que la belleza del amor es eterna, que me ha ayudado a sentir el beneficio de cuidar la palabra que tiene que ser vívida y experimentada. Todo es, tal como ello es, un auto-recordatorio.
Bienaventurado todo corazón noble e inocente que sabe que toda la experiencia predestinada a vivir es el auténtico maestro, que ha visto que no es nadie y que puede abrirse a la posibilidad de perderlo todo, para recuperarlo todo. Somos la Vida, Esa Nada que lo es Todo, no personas.