El Ser és tot i tothom, no hi ha res que no sigui el Ser.

 

El nostre veritable Ser és un geni magistral, té un gran sentit de l'humor. Cap persona, per més que s’ho proposi, el superarà. Sempre està actuant per a un públic melodramàtic, diguem-ne avorrit que no sap veure’l a per tot arreu, ni sap agrair-li el regals ni sap aplaudir-lo, exceptuant els nens quan són pur Ser, abans de què els agafi la Consciència, que si el gaudeixen a per tot arreu. Madurar significa tornar-se innocent i humil de cor, com un nen, per a saber gaudir del misteri inherent al miracle constant en el que ja estem tots.

 

El més genial d’aquesta immensa funció teatral en la que hi participem tots, com personatges, és que juga amb les paraules que son de ningú, al joc de l’amagatall, al joc de semblar ser dos. El més divertit d’aquest joc de les paraules és que avui pots creure una cosa, i demà una altra completament diferent. Ara pots escriure o dir una cosa i més tard pots canviar-ho tot, perquè aferrar-s’hi a les idees i a les creences porta molts mals de cap, i confón a la Consciència d’Unitat.

 

Ni una sola creença, sigui popular, ignorant o lúcida, sigui concebuda en el fur inter o preconcebuda, ha d’impedir-te o aniquilar-te, perquè per res ni ningú en el món de la imatge, has de deixar de ser AQUEST que ara mateix ja Ets, abans i després de tota paraula o creença. Cap creença, cap ni una, té el poder que li vol donar la ment humana per aferrar-se a les tradicions, als líders mundials, a les polítiques i a les religions organitzades. L’autèntica religió és relligar ment i cor, amb l'ajuda de la visió, i la llibertat, la dolça llibertat de com si tu decidissis, sabent que no has decidit mai res, és no adorar a res ni a ningú, i molt menys a les paraules que confonen i molt a la Consciència, només cal adorar al Ser, enamorar-se del Silenci.

 

En el Silenci està l’autèntic poder, no en la ment humana limitada, perquè el nostre veritable Ser és il·limitat, atemporal, lliure de tot i tothom, completament impersonal. El Silenci del Ser és l’acció. Només el podem escoltar en el cor, atenent totes les senyals que ens envia en el cos. La mera Presència desperta de totes les formes de vida que hi ha, ja és llum, parla per sí mateixa, ja diu més que mil llibres profundament duals i milions d’anys en el cap. 

 

Així que aferra't a la genialitat del teu veritable Ser, que ja sap què fa i per què ho fa. Normalment, davant de tota situació dolorosa i incomprensible, està cridant ben fort: SÓC AQUÍ, no allà o en un més enllà, tampoc inventis cap Cel ni cap ideal de despertar perquè ja estic despert i el paradís etern és la veritable naturalesa. No em busquis en els llibres ni en les paraules profundament duals o populars, perquè et confondran. Troba'm aquí mateix, perquè JO SÓC el mateix que tu ets, jo et regalaré la paraula que farà brillar la llum del teu cor.

 

Aquesta immensa sala de miralls, que la meva ment ha anomenat mon, en la que aquesta Consciència s'hi ha vist reflectida, és una benedicció, està plena de gràcies, de genialitats, de virtuts, de curacions i dons, que quan es veuen des del cor, només es poden agrair. L'autèntic altar per a celebrar la Vida de manera íntima i plena, és en el fur intern. És un deixar-se viure en el desconegut del Ser, sense cap presa i sense cap pausa.

 

Quan aquesta consciència va veure que no hi ha res a fer per aturar el drama etern de la separació, es va preguntar: -fins quan jugar a aquest joc infernal de la paraula? La resposta la trobes a dins. Molt més infernal és anar amb el pilot automàtic, durant tota l'existència del cos, trepitjant la innocència dels nens i la innocència de tot cor noble que sí reclama el seu dret innat, la forma natural de viure i de veure la Vida tal com ÉS realment. 

 

No cal ni sortir de casa, si no neix de fer-ho, per a estimar el misteri de la humanitat, perquè el Ser és tot i tothom, és un geni insuperable.

 

Les persones no anem mai enlloc, perquè ser persona és una creença dolorosa i preconcebuda de la ment humana, la màscara del Ser. Les persones no podem ser honestes les unes amb les altres, encara que ens ho proposem, perquè les mateixes creences i paraules populars, ja ho impedeixen, Només podem ser profundament honestes amb el nostre veritable Ser. Jo no sé res, només sé que som AIXÒ indefinible que més busquem, AIXÒ que està a per tot arreu.

 

Gràcies a tot i a tothom. 

 

__________________ 

 

El Ser es todo y todos, no hay nada que no sea el Ser.

 

Nuestro verdadero Ser es un genio magistral, tiene un gran sentido del humor. Ninguna persona, por mucho que se lo proponga, lo superará. Siempre está actuando para un público melodramático, digamos aburrido, que no sabe verle en todas partes, ni sabe agradecerle o aplaudirle todos los regalos, exceptuando a los niños cuando son puro Ser, antes de que los tome la Conciencia, que si lo disfrutan en todas partes. Madurar significa volverse inocente y humilde de corazón, como un niño, para saber gozar del misterio inherente al milagro constante en el que ya estamos todos.

 

Lo más genial de esta inmensa función teatral en la que participamos todos, como personajes, es que juega con las palabras que son de nadie, al juego del escondite, al juego de parecer ser dos. Lo divertido de este juego de las palabras es que hoy puedes creer una cosa, y mañana otra completamente distinta. Ahora puedes escribir o decir algo y más tarde puedes cambiarlo todo completamente, porque aferrarse a las ideas y a las creencias preconcebidas trae muchos dolores de cabeza, y confunde a la Conciencia de Unidad.

 

Ni una sola creencia, sea popular, ignorante o lúcida, sea concebida en el fuero interno, o preconcebida, debe impedirte o aniquilarte, porque por nada ni por nadie en el mundo de la imagen, debes dejar de ser ESE que ahora mismo ya Eres, antes y después de toda palabra o creencia. Ninguna creencia, ninguna, tiene el poder que le quiere dar la mente humana para aferrarse a las tradiciones, a las políticas, a los líderes mundiales, y a las religiones organizadas. La auténtica religión es religar mente con corazón, y la auténtica  libertad, esa dulce libertad de como si tú decidieras, sabiendo que nunca has decidido nada, es no adorar a nada ni a nadie, y mucho menos a las palabras que confunden la Conciencia. basta con adorar al Ser, es un enamoramiento profundo del Silencio.

  

En el Silencio está el auténtico poder, no en la mente humana limitada, porque nuestro verdadero Ser es ilimitado, atemporal, libre de todo y de todos, completamente impersonal. El Silencio del Ser es  acción. Sólo podemos escucharlo desde el corazón, atendiendo a todas las señales que nos envía en el cuerpo. La mera Presencia despierta de todas las formas de vida que hay, ya es luz, habla por sí misma, ya dice más que mil libros profundamente duales y millones de años en la cabeza.

 

Así que aférrate a la genialidad de tu verdadero Ser, que ya sabe lo que hace y para qué lo hace. Normalmente, ante toda situación dolorosa e incomprensible, está gritando fuerte: ESTOY AQUÍ, no allí o en un más allá, tampoco inventes ningún Cielo ni ningún ideal de despertar porque ya estoy despierto y el paraíso eterno es la verdadera naturaleza. No me busques en los libros ni en las palabras profundamente duales o populares, porque te van a confundir. Encuéntrame aquí mismo, porque YO SOY lo mismo que tú eres, yo te regalaré la palabra que hará brillar la luz de corazón.

 

Esta inmensa sala de espejos, que mi mente ha llamado mundo, en la que esta Conciencia se ha visto reflejada, es una bendición, está llena de gracias, de virtudes, de curaciones, genialidades y dones, que cuando se ven desde el corazón, sólo se pueden agradecer. El auténtico altar para celebrar la Vida de forma íntima y plena, está en el fuero interno. Es un dejarse vivir en lo desconocido del Ser, sin ninguna prisa y sin pausa alguna.

 

Cuando esta conciencia vio que no hay nada que hacer para detener el drama eterno de la separación, se preguntó: -¿Hasta cuándo jugar a este juego infernal de la palabra? La respuesta la encuentras dentro. Mucho más infernal es ir con el piloto automático durante toda la existencia del cuerpo, pisando la inocencia de los niños y la inocencia de todo corazón noble que sí reclama su derecho innato, la forma natural de vivir y de ver la Vida tal  como ES realmente.

 

No hace falta ni salir de casa, si no nace de hacerlo, para amar el misterio de la humanidad, porque el Ser es todo y todos, es un genio insuperable.

 

Las personas nunca vamos a ninguna parte, porque ser persona es una creencia dolorosa y preconcebida de la mente humana, la máscara del Ser. Las personas no podemos ser honestas las unas con las otras, por más que nos lo propongamos, porque las mismas creencias y palabras populares, ya lo están impidiendo. Sólo podemos ser profundamente honestas con nuestro verdadero Ser. Yo no sé nada, solo sé que somos ESO indefinible que más buscamos, ESO que está por todas partes.

 

Gracias a todo y a todos.