La nit és com la ignorància. El Sol mai deixa de brillar. El veuràs o no el veuràs, segons la rotació de la terra, però sempre brilla.  La llum del nostre Ser mai deixa de brillar, la veuràs o no la veuràs, segons la roda de foscor del món de la pròpia creació. 

Si m'auto adjudico mèrits d'aquestes paraules, em converteixo en esclava de les paraules que són de ningú. Seria com si un taronger s'auto adjudiqués mèrits per les taronges que regala generosament a l'Existència.

___________________________

 La noche es como la ignorancia. El Sol nunca deja de brillar. Lo verás o no lo verás, según la rotación de la tierra, pero siempre brilla. La luz de nuestro amado Ser nunca deja de brillar, la verás o no la verás, según la rueda de oscuridad del mundo de la propia creación.

Si me auto adjudico méritos de estas palabras que son de nadie, me convierto en esclava de las palabras. Sería como si un naranjo se auto adjudicase méritos por las naranjas que regala generosamente a la Existencia.