Permetin que els animals i els infants s'acostin a mi. -Jesús-

 

Els infants, els animals i tota forma de vida de la mare naturalesa, són els nostres millors miralls divins, ens ho estan assenyalant tot. Viuen en l'eternitat, sense patir i sense morir. 

 

Un nen, abans de què l'agafi la consciència ofuscada, no té un univers verbal, no té la veritat, en canvi és veritat, íntegre i original.

 

El Ser-Consciència és inevitable fins que queda el Ser pur, sense més.

 

Per a madurar, un s'ha de tornat innocent i humil de cor com un infant que no sap res, i que no es menteix mai.

 

Els nens són els nostres veritables mestres en aquesta sala immensa d'alumnes i mestres, són els nostres millors miralls d'augment; ens ho estan assenyalant tot amb total naturalitat, humilitat i espontaneïtat. Només cal estar obert a llegir-los per ressonància, per intuïció clara o sensibilitat desperta.

 

Són molts els adolescents, els cors nobles i innocents, que no poden normalitzar el que mai ha estat normal, que per això estan cridant ben fort: Desperta! llibertat pel cor radiant, per a expandir-lo amb tot el seu potencial.

 

El millor i l´únic que es pot fer en aquesta vida en la que no hi ha ni lliure elecció, ni lliure albir, i per a aquesta Vida impersonal, és observar, escoltar i callar. Silenci a la ment i pau en el cor, és tot el que es necessita. La resta ja ve sol, per sí mateix.

 

No hi ha res a fer per a aturar el drama etern de la separació amb el tot. La vida es viu a sí mateixa i es revela a sí mateixa constantment. 

 

Fins que el "mi" o el "tu". o sigui el petit jo, no es fon amb el veritable Jo Soc, no hi ha autèntic descans.

 

 

Gràcies a tot i a tothom.

 

_____________________________________

 

  

Dejen que los animales y los niños se acerquen a mí.   Jesús

 

Los niños, los animales y toda forma de vida de la madre naturaleza son nuestros mejores espejos divinos; viven en la eternidad, sin sufrir y sin morir.

 

Un niño, antes de que lo tome la consciencia oscurecida, no tiene un universo verbal, no tiene la verdad; sin embargo, es verdad, íntegro y original.

 

El Ser-Consciencia es inevitable hasta que queda el Ser puro, sin más.

 

Para madurar, uno debe volverse inocente y humilde de corazón como un niño que no sabe nada ni se miente nunca.

 

Los niños son nuestros verdaderos maestros en esta inmensa sala de alumnos y maestros, son nuestros mejores espejos de aumento; nos lo están señalando todo con total naturalidad, humildad y espontaneidad. Solo hay que estar abiertos a leerlos por resonancia, por intuición clara o sensibilidad despierta.

  

Son muchos los adolescentes, corazones nobles e inocentes, que no pueden normalizar lo que nunca ha sido normal, que por eso están gritando fuerte: ¡Despierta! Libertad para el corazón radiante, para expandirlo con todo su potencial.

 

Lo mejor y lo único que se puede hacer en esta vida en la que no hay ni libre elección, ni libre albedrío, y para esta Vida impersonal, es observar, escuchar y callar. Silencio en la mente y paz en el corazón, es todo lo que se necesita. El resto viene solo, por sí mismo.

 

No hay nada que hacer para detener el drama eterno de la separación con el todo. La Vida se vive a sí misma y se revela a sí misma, constantemente.

 

Hasta que el "mi" o el "tú" o sea, el pequeño yo, no se funde con el verdadero Yo Soy, no hay auténtico descanso.

 

Gracias a todo y a todos.