Animals: Amor incondicional en acció.
Posar tants noms i tantes etiquetes a totes les formes de vida que hi ha, ha confós i molt a la ment humana. En el Silenci hi ha la força i el poder, no en el soroll de la ment. El Ser és el Silenci del quel brolla l'Amor Incondicional constantment; l'organime corporal és l'eina. Quan l'eina creu saber més que el seu Creador, és quan es generen tots els problemes.
Si anomeno animal, sense més, a una forma de vida que m’està ajudant a veure el Tot i el Res en el meu Ser, no entendré mai per a què estic viva ni per a què estic aquí.
Una papallona no és papallona perquè un concepte ho digui, primer ha estat cuc i ha hagut de passar pel procés de transformació i metamorfosi.
Una formiga és divina tal com és, mai se li acudiria dir-li a un elefant: has de ser com jo, m'has d'imitar o idolatrar, ni tampoc a un elefant se li acudiria dir-li a un formiga que és petita i que la seva tasca en la totalitat no és sagrada. Una abella no se li acudiria dir-li a un arbre solitari, -què fas aquí tot sol? hauries de treballar en equip com fem nosaltres. NI tampoc a un arbre fruiter se li acudiria dir-li a l'abella que no pol·linitzi les seves flors. Cada forma de vida és perfecte, preciosa i divina, tal com ella és, conté el Res i el Tot.
Tots els éssers vius de la creació, absolutament tots, tenen sensibilitat i la saviesa màxima de la Vida, tot i tothom és l'expressió divina de l'Amor Incondicional, tot és el Ser, i això es veu o no es veu, se sap o s'ignora. Sempre hi ha el Ser decidint. No hi ha mai lliure elecció personal en res. La Vida es viu a sí mateixa i és impersonal.
Pensar o creure que jo sé quelcom més de l'existència, més que un altre ésser humà que està essent viscut a la perfecció pel Ser Absolut, en aquest precís instant etern, seria profundíssima arrogància i ignorància. Fins i tot una forma de vida que la meva ment anomena cargol, em va evidenciar més de la Unitat, que mil llibres d'ensenyances profundament duals. La mera presència desperta de totes les formes de vida que hi ha, parla per si mateixa, i una simple mirada innocent diu més que mil paraules.
Posar-me medalles o auto adjudicar-me mèrits per aquestes paraules que neixen del Silenci inherent a totes les coses i a totes les formes de vida que hi ha, seria com si el Sol se sentís propietari per l'energia solar que regala generosament a tota la creació.
Un simple instant de presència desperta val més que milions d'anys en el cap. La nostra veritable naturalesa és lliure, impersonal, eterna i atemporal.
Gràcies a tot i a tothom !!
________________
Animales: Amor incondicional en acción.
Poner tantos nombres y tantas etiquetas a todas las formas de vida que hay, ha confundido y mucho a la mente humana. En el Silencio está la fuerza y el poder, no en el ruido de la mente. El Ser es el Silencio del cual fluye el amor incondicional constantemente; el cuerpo-mente es la herramienta. Cuando la herramienta cree saber más que su Creador es cuando se generan todos los problemas.
Si llamo animal, sin más, a una forma de vida que me está ayudando a ver el Todo y la Nada en mí Ser, nunca entenderé por qué estoy viva ni para qué estoy aquí.
Una mariposa no es mariposa porque un concepto lo diga, primero ha sido gusano y ha tenido que pasar por el proceso de transformación y metamorfosis.
Una hormiga es divina tal como ella es, nunca se le ocurriría decirle a un elefante: -debes ser como yo, debes imitarme o idolatrarme, ni tampoco a un elefante se le ocurriría decirle a una hormiga que es pequeña y que su tarea en la totalidad no es sagrada. Una abeja no se le ocurriría decirle a un árbol solitario, -¿qué haces aquí solo? debes trabajar en equipo como nosotras. NI tampoco a un árbol frutal se le ocurriría decirle a la abeja que no polinice sus flores. Cada forma de vida es perfecta, preciosa y divina, tal y como ella es, contiene La Nada y el Todo.
Todos los seres vivos de la creación, absolutamente todos, tienen sensibilidad y la sabiduría máxima de la Vida, todo y todos es la expresión divina del Amor, todo es el Ser. Y esto se ve o no se ve, se sabe o se ignora. Siempre hay el Ser decidiendo, no hay libre elección personal en nada. La Vida se vive a sí misma y es impersonal.
Pensar o creer que yo sé algo más de la existencia, más que otro ser humano que está siendo vivido a la perfección por el Ser Absoluto, en este preciso instante eterno, sería profundísima arrogancia e ignorancia. Incluso una forma de vida que mi mente llama caracol, me evidenció más de la Unidad, que mil libros de enseñanzas profundamente duales. La mera presencia despierta de todas las formas de vida que hay, habla por sí misma, y una simpe mirada inocente dice más que mil palabras.
Ponerme medallas o auto adjudicarme méritos por estas palabras que nacen del Silencio inherente a todas las cosas y a todas las formas de vida que hay, sería como si el Sol se sintiera propietario por la energía solar que regala generosamente a toda la creación.
Un simple instante de presencia despierta vale más que millones de años en la cabeza. Nuestra verdadera naturaleza es libre, impersonal, eterna y atemporal.
¡Gracias a todo y a todos!