Què és l’Amor Incondicional? Fins on jo sé i se’m permet compartir, no és una forma concreta, ni és una emoció, un sentiment, un cos o un pensament, és la força Universal més impressionant que hi ha, una intel·ligència Silenciosa, la més forta, més que qualsevol cosa o forma de vida que hi ha, no pot ser definida ni alterada, ni tampoc pot ser posseïda per ningú. És una innocència, una màgia, una alegria que s’instal·la en el Ser quan menys és buscada o esperada. Quan menys implores retrobar el dret innat, apareix sense fer soroll, per a quedar-se.

L’Amor es la nostra veritable naturalesa, tot i que el mateix concepte amor, ja ens en separa, perquè al haver-nos pres per persones limitades que ho conceptualitzen tot, des de la personalització no podem veure ni comprendre la immensitat d’aquest Amor, totalment neutral, impersonal, incondicional i il·limitat.  Està per damunt del be i del mal, més enllà del jutge instructor que tan sibil·linament s’infiltra en la Consciencia. L’Amor està per damunt de tot, més enllà de tot, abans i després de tot, inclús abans i després de la consciència personal.

No hi ha d’haver esforços per arribar a l’Amor perquè és el que veritablement som. Cadascú és una expresió única i irrepetible del mateix amor. És la nostra eternitat, la nostra verticalitat, la nostra puresa i innocència de cor, el que mai s’ha embrutit ni mai s’embrutirà, el que mai ha nascut ni mai morirà. Aquesta Presència amorosa, roman impermeable a tots els atacs ignorants.

Quan més a prop estàs de retrobar l’Amor, la ment humana més inventa traques de pors, perquè sap que perdrà el seu regnat, tot el poder que creu tenir i  la estupidesa d’inventar-se drets per algú molt important, molt necessari, molt bo o molt considerable, o, totalment a la inversa, molt dolent, molt necessitat, molt desastre o molt defectuós. La ment ha d'esdevenir l'eina útil i pràctica per a enamorar-se de l'Amor, i això no ho pot fer cap persona, ho fa la mateixa intel·ligència quan deixem de demanar-li més perfecció.

Mai ha de ser una vergonya reconèixer no saber-ne més, el que hauria de ser una vergonya és creure i somniar que un sap el que no sap, doncs l’Amor ho estima tot, absolutament tot, per això és Incondicional.  

Gràcies!