Tot i sabent que ningú necessita consells de vida, realment, doncs no hi ha necessitat d'ajudar a viure a la Vida, queda escrit el que és l'auto recordatori per a despertar de la hipnosi.

L'art de saber llegir la sagrada família, més enllà de les paraules, m'ha fet veure que no hi ha mai error en el desconegut del Ser. Tot és un sí rotund a la Vida, inclús un "no" donat amb contundència és un Sí a la Vida. Tot succeeix, per sí mateix, tal com ha de succeir.

Mare meva que ignorant i ridícula m'he vist prenent-me per la ment humana que inventa la idea preconcebuda de ser algú que sap el que ningú sap, algú que s'uto adjudica mèrits de tot, ...em vaig creure de tot i més de la sagrada família ancestral que em va tocar adoptar, inventar, crear, assumir i traspassar per amor a la Vida, com també em vaig fer meva tota la història que em van explicar del naixement i la mort. Ara sé que no serveix de res dir-li madur a un immadur, ni anomenar lúcid o cap clar a un ignorant, no se li fa cap favor, ans el contrari. Com tampoc serveix de res normalitzar el que mai ha estat normal. No s’haurien de crear nusos ni lligams de conveniències per a la més absoluta explotació de la veritable naturalesa, com tal de no ser reals, espontanis i naturals, doncs poden fer un dany irreparable a la humanitat, a la UNITAT. Tot està unit a tot, tot afecta a tot, i, tot cor, directa o indirectament, conscientment o inconscientment, està donant suport al despertar de la Consciència.

La meva veritable naturalesa, al igual que la teva i la seva, és indefinible, eternament atemporal i impersonal, mai ha estat persona, no neix ni mort, mai ha vingut ni mai marxarà. No comencem ni acabem en el cos, no som tan limitats, som molt més il·limitats. No som els successos, som a qui tot li succeeix, Presència acollidora, l'únic que existeix per si mateix, realment.

No se'm regala la llum per a canviar, millorar, empitjorar o ajudar al món de la pròpia creació. Estic viva per a il·luminar la pròpia foscor. Visc per a estimar i veure la realitat, tal com se'm presenta, per a saber anar més enllà del concepte món i tot el que comporta aquest concepte.  

Quan s'accepta la pròpia invitació intransferible ja no s'ha d'acceptar la invitació íntima, personal i intransferible de ningú. Cadascú és el Ser Absolut que viu oblidant, o no, que ho és, que viu rebutjant o acceptat la pròpia manifestació. Sempre hi ha el Ser decidint, cap persona decideix mai res. No hi ha lliure elecció ni lliure albir, ni tampoc hi ha res a fer per aturar el drama etern de la separació amb el tot.  Només quan un se sent preparat es rendeix a la llum de la Presència que et fa innocent de cor i t'allibera de l'esclavitud del fer. No caldria fer tant soroll com el que ha fet la ment humana al llarg de l'existència, per viure. Només cal silenci a la ment i pau en el cor.

Val més redescobrir-la quan abans aquesta broma còsmica de molt mal gust de semblar ser dos, per a saber riure's d'un mateix i mai dels altres. "El món i jo"  és exactament el mateix, és la metàfora que serveix per a despertar del son hipnòtic. Per a  madurar i aprehendre realment, s'ha de desaprendre tot, tornar-se humil i innocent de cor. 

Aquell cor que ha vist i ha reconegut en el fur intern no saber res de res del vastíssim Ser i ha vist que no és  ningú, està molt més a prop de la saviesa màxima de la Vida, de la saviesa del no saber, molt més que aquell que crea la idea preconcebuda de saber de tot i molt, de ser algú important.

Gràcies a tot cor que, directa o indirectament, m'ha donat suport per veure i assumir amb coneixement la unitat de la Vida. La separació amb el tot, és la il·lusió de la ment humana.

Gràcies !!!