La nit és com la ignorància. El Sol mai deixa de brillar. El veuràs o no el veuràs, segons la rotació de la terra, però sempre brilla.  La llum del nostre Ser mai deixa de brillar, la veuràs o no la veuràs, segons la rotació del món de la pròpia ignorància. 

Si m'auto adjudico mèrits d'aquestes paraules, em converteixo en esclava de les paraules. Seria com si un taronger s'auto adjudiqués mèrits per les taronges que regala generosament a l'Existència.