El món de les persones, un somni únic i irrepetible, sagrat i inigualable, un misteri per a redescobrir de manera íntima i plena.  "El món i jo" és exactament el mateix, és la metàfora  que li cal a la Consciència per a despertar. M'ha calgut molta paciència, coratge, constància i sobre tot humiltat per a fer-me coneixedora de la Consciència, primer m'ha calgut esbrinar tot el que no soc. És més, no ho he fet ni jo, ha succeït, com tot succeeix, per sí mateix, en Aquesta Vida.

Allò que no puc explicar de mi, es la meva veritable naturalesa; tot allò que puc explicar de mi i dels altres, em delata i alhora fa de despertador, perquè tot és, tal com és, per a  fer-nos coneixedors de nosaltres mateixos. Sense visió lúcida a la consciència no hi ha autèntic amor, i això es veu o no es veu, se sap o s'ignora. No es el mateix tenir i mantenir la consciència calmada durant tota l'existència del cos, que revolucionar-la fins despertar del son hipnòtic, son dues coses molt diferents.

Tot el que es mou, es transforma i canvia, tot el que neix i mort, no pot ser la veritat. 

La veritat inabastable no pot ser definida, ni posseïda, ni negada o afirmada, ni aprovada o desaprovada per ningú. Només la veritat indefinible et fa lliure, res més. Pau i Silenci. 

L'art de saber llegir a Vida impersonal, que ha succeït per sí mateix, et fa veure i comprendre amb lucidesa que la persona que creu saber què millor els hi convé als altres es converteix en un perill i un problema. És essencial saber escoltar i observar la Vida impersonal amb tots els sentits, fins a poder arribar a la darrera comprensió.

Veus i comprens, realment, amb silenci a la ment i pau en el cor.

Gràcies a tot cor que directa o indirectament dona suport al despertar de la Consciència !!!