Rabós d'Empordà

 

 

Rabós és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà. En el seu terme hi ha el monestir de Sant Quirze de Colera, dins del Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera.

 

Poble conegut també popularment amb el nom de Rabós d'Empordà. És un terme accidentat sobretot a la zona nord, on es troba la Serra de l'Albera. El paisatge és rural, amb molta presència de sureres. El poble està prop del riu Orlina, que segons va apuntar en el segle XVII el geògraf Pere Gil i Estalella, el nom d'aquest riu es devia al fet que, segles enrere, la seva sorra contenia partícules d'or.

 

Segueix essent un municipi dedicat a l'agricultura, sobretot vinyes i oliveres, però les vinyes que havien estat majoritàries en el seu cultiu, han anat decaient a partir de la plaga de la fil·loxera, que les va assolar l'any 1860. La seva demografia a partir de llavors ha anat decreixent. La recuperació de la vinya  ha estat un fet destacable d'un temps ençà, tot i que ni molt menys hi ha l'extensió territorial que hi havia en el segle XIX. 

 

Gentilici:  Rabosinc, rabosinca.

 

Superfície territorial: 45,11 kms.

 

Població 2014: 182 h. censats. 

 

 


Indrets d'interès:

 

Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera.

 

Església parroquial de Sant Julià. Dins el nucli urbà. Romànica, data de 1313, segons la porta de ponent.

 

Església de Santa Maria de Colera Segle XII

 

Església de Sant Romà de Delfià Segle XI

 

Monestir de Sant Quirze de Colera. Segle X

 

Santuari de Sant Quirc i Santa Julita Segle XIX

 

Les Orelles de la Mula. (és una muntanya de 688 metres que es troba entre els municipis de Colera i de Rabós)

 

 

Monuments megalítics:

 

Menhir del Mas Roquer també conegut com la "Pedra dreta", que data aproximadament de cap al 3000 aC

 

Dolmen de la Coma de Felis. Està situat a 3 quilòmetres del nucli urbà, una mica per sobre del santuari de Sant Quirc i Santa Julita.

 

Dolmen de les Comes Llobes dels Pils, és un dolmen de pissarra situat a la pista que mena del Mas Pils al monestir de Sant Quirze de Colera, en un vessant de la muntanya a 400 m del camí, després d'una forta pujada.

 

Dolmen del Solar d'en Gibert, situat damunt d'una carena, al costat de la línia divisòria amb el terme d'Espolla, que es pot identificar fàcilment a través d'una fita d'obra cònica que hi ha al costat del monument.

 

Dolmen de Dofines. Està situat al coll del mateix nom, a certa distància del nucli urbà. Per arribar-hi, cal prendre la carretera que mena a Sant Quirze de Colera i a l'alçada del Mas Mallol, dirigir-se a la dreta, enfilant per la carretera que mena a dalt la carena.

 

Pedra del Plà d'Elena

 

Pedres del Mas Mallol

 

 

Viquipèdia.

 

 

 

LES  FONTS:

 

La Font d’en Jandru (Al peu de pista d’accés al Monestir de St. Quirze)
La Font Rovellada  (Entre Rabós i el barri de Delfià, direcció Garriguella)

La Font dels Monjos. (característiques similars a la Font Rovellada. Situada prop del convent de Sant Quirze.

La Font Rovellada del Convent. (Situada per sobre del convent de St. Quirze, carena amunt).

La Font del rector. (Al costat de l’esglèsia de Sant Quirze)

LA Font del Gargallet. (Està situada a uns 500 mts del poble)

La Font del Llop (Es troba a 50  metres davant de la font del Gargallet).

 


Cal apuntar també que arreu del terme hi ha altres fonts escampades, com: la font de la Mina, la font d’en Tiula, la font de Sant Quirc, la font de la Casa de Baix i la font d’en Gibert.
Dues de les més allunyades del nucli de Rabós són la font d’en Ballart i la font de les Comes.

 

 

 

OBSERVACIONS:

 


Cal esmentar que com a resultat de les diverses excavacions dutes a terme en la majoria d’aquests monuments megalítics, a més d’importants intervencions de consolidació i neteja centrades en els anys 1979 i 1988, aparegueren nombrosos materials com fragments de ceràmiques, de vasos i bols campaniformes, làmines de sílexs, collarets, discos, puntes de sagetes... Que actualment estan dipositats en el Museu Arqueològic de Catalunya (secció Girona).