Cap de Creus (Cadaqués - Girona)

Entre la terra i el mar, Cap de Creus és un espai de gran bellesa, dotat d'una configuració geològica singular, amb estructures i afloraments que formen un conjunt únic al món. L'efecte de la tramuntana ha fet que apareguin formes d'erosió capricioses i ha transformat el paisatge d'una manera molt especial.

La força del cap de Creus en tant que en matèria artística, plàstica o literària ha estat font d'inspiració per a escriptors i artistes. El gran masturbador, de Salvador Dalí s’inspira, segons sembla, en una roca de cala Cullaré. En el seu extens poemari Somni de Cap de Creus, del poeta Carles Fages de Climent, publicat pòstumament (2003), recrea el trànsit del paganisme difús de l'Empordà grecollatí al cristianisme que construeix esglésies sobre els fonaments dels antics temples pagans. Eugeni d'Ors, JV Foix, Josep Maria de Sagarra o Josep Pla també van caure sota l'influx de la fascinació del paisatge mineral de cap de Creus, poblat de formes fantàstiques producte de l'erosió del mar i el vent. 

Far del Cap de Creus.

També ha estat font d'inspiració per a la música amb autors i obres com: Jorge Alfredo Sarraute Sánchez: El faroner del Cap de Creus 1989, Música per a cor, Rafael Cabrisas (lletra) i Joaquim Gay (música): Cap de Creus (sardana), Manel Rius: Cap de Creus (sardana), Dacosta: Cap de Creus (popular).

 

El paratge va ser un dels escenaris de la pel·lícula The Light at the Edge of the World dirigit per Kevin Billington el 1971 i protagonitzat per Yul Brynner i Kirk Douglas, una adaptació de la novel·la El Far de la fi del món, de Jules Verne. A l'extrem del cap, més enllà del far, va ser construïda una torre que havia de representar el far anomenat la Fi del Món, a l'arxipèlag de Terra del Foc (Xile i Argentina), inspiració de la novel·la, i que va ser demolida fa pocs anys per restituir al paisatge el seu aspecte original.

Wikipedia