Minimalisme efímer.

És efímera la Vida si es dóna protagonisme a la història, al temps, a la imatge, al personatge, als pensaments o al sentimentalisme. Tota imatge, tota paraula, tota història, o tota aparença  és l'inexistent, és l'efímer de la Vida.

 

 

La Vida mai ha nascut ni mai morirà, sempre està present, és el que veritablement som,  doncs cadascú és la Llum que il·lumina tota il·lusió creada i pensada per l’home. 

 

anna serrat