El poema

 

Per més que digui a tothom el que he vist,

per més que cridi als quatre vents:

-això només ho sento jo, això només ho veig jo….-

tot segueix igual, tothom perseguint el mateix.

 

Per més que cridi ben fort a tota aquesta aparença:

-cap primavera ni cap tardor m’ha vist créixer,

ni cap cel o cap mar  m’ha vist riure o plorar-

tot segueix igual, tothom perseguint el mateix.

 

Per més que tothom implori a l’univers

per més que es busqui ajuda externa i un més enllà

mai hi ha resposta clara fora d’aquí, ja que mai hi ha ningú...

tot segueix igual, tothom perseguint el mateix.

 

Per més que digui i ho cridi al món, als altres:

"no sóc ningú, mai hi ha ningú!

només sóc ara, només és ara"

tot segueix igual, tothom perseguint el mateix.

  

Per més que evidenciï al món aquest silenci,

l’amistat d’aquesta quietud incommensurable

això que no té nom, això que ningú pot trepitjar o atrapar,

tot segueix igual, tothom perseguint el mateix.

 

Ai mare, -on és el món ara, on són els altres ara?

on han anat a parar aquells? aquell estel o aquella lluna?

serà possible? serà veritat? ARA no hi ha res? Tot és Res.

però tot segueix igual, tothom perseguint el mateix.

 

Mai n'hi ha prou,  -qui veu que ARA és tot?

S'ha oblidat que només hi ha la visió d’això, la simple existència.

... així que tot segueix igual, tot segueix com sempre,

tothom és la Vida perseguint el mateix:

 la Presència, la visió clara i la pau eterna.

 

 

anna serrat

 22.10.2017

 

 

 

 

 

Por más que diga al mundo lo que he visto,
por más que grite a los cuatro vientos:
-eso sólo lo siento yo, eso sólo lo veo yo....-

todo sigue igual, todo el mundo buscando lo mismo.

Por más que grite fuerte a toda esa apariencia:
-ninguna primavera y ningún otoño me ha visto crecer,
ni ningún cielo o mar me visto reír o llorar-
todo sigue igual, todo el mundo buscando lo mismo.

Por más que todos imploren al universo
por más que se busque ayuda externa y un más allá
nunca hay respuesta clara fuera de ahí, nunca hay nadie ...
todo sigue igual, todo el mundo buscando lo mismo.

Por más que diga y lo grite al mundo, a los demás:
"¡No soy nadie, nunca hay nadie!
sólo soy ahora, sólo es ahora "
todo sigue igual, todo el mundo buscando lo mismo.

Por más que evidencie al mundo ese silencio,
la amistad de esa quietud inconmensurable
eso que no tiene nombre, eso que nadie puede pisar o atrapar,
todo sigue igual, todo el mundo buscando lo mismo.

Ay madre, ¿dónde está el mundo, donde están los demás ahora?
¿Dónde han ido a parar aquellos? ¿Y aquella estrella o aquella luna?
¿será posible? ¿será verdad? ¿AHORA no hay nada? Todo es Nada.
pero todo sigue igual, todo el mundo buscando lo mismo.

Nunca es suficiente, -¿quién ve que AHORA es todo?
Se ha olvidado que sólo hay la visión de esto, la simple existencia.
... así que todo sigue igual, todo sigue como siempre,
todo el mundo es la Vida persiguiendo lo mismo:
la Presencia, la visión clara y la paz eterna.

 

anna serrat

 

 

 

 

La màgia està en la visió de la Vida, és veure que en el simple i en l'ara està l'extraordinari.