......./.......
Sóc un nom i uns cognoms? Sóc una professió? Sóc un relat en el cap? Sóc l'eina intel·ligent que anomeno el meu cos, que utilitzo per a fer-me conscient del tot? Sóc un conjunt d'idees i creences? Sóc una imatge reflectida en un mirall? Sóc la imatge impresa en un paper que la meva ment anomena fotografia? Una etiqueta o una paraula, la que sigui, em pot definir? Res ni ningú em pot definir. Qui pot definir aquest instant conscient de sí mateix, tan vital? Què sóc abans i després de l'ego, abans i després dels pensaments, abans i després dels temps inventats? El meu veritable Ser és atemporal i il·limitat, és lliure en tot moment de pensaments, metàfores, conceptes i paraules. El Ser és totalment silent i indescriptible, roman immutable en l'eternitat. Només tinc la certesa de què mai ha vingut i mai marxarà.
Què hi faig aquí? Sé realment què he vingut a fer en aquesta existència? Esbrinar-ho per un mateix és un art, requereix de molta paciència i de molta constància. Quan ho redescobreixes, pots descansar. Viure vol dir viure. Ser vol dir Ser, sense haver de pensar com viure, sense haver de fer càbales o debats per Ser. No importa si neix anar a plantar cols, com si neix escriure un llibre. Tot emergeix de la font, tot té vocació de ser sense esforç.
Tothom té una missió a fer a l'existència, però ningú pot fer per ningú la que ha d'acabar fent un mateix.
Els meus millors mestres, a més del dolor de la incomprensió humana, han estat: tota l'experiència, tres gats, la mare naturalesa i el Silenci ressonant en el Cor. Sort que l'Amor és fort i impertorbable com una roca, perquè es requereix de molta fortalesa per a transcendir, des de la més íntima soledat, la pròpia foscor.
Per aquesta consciència, quan el cor va dir Prou, va ser fonamental no immiscir-se en els assumptes personals de ningú. Ha estat essencial deixar el món aparent en pau, tal com està, en mans del seu Creador.
La meva veritable naturalesa no és mare, ni és filla, ni neboda, ni cunyada, ni vella, jove, grassa o prima, alta o baixa, bona o dolenta, no és res de tot això que s'inventa per a crear nusos a la Consciència, com tal d'explotar la innocència més pura del Ser.
Cada experiència personal, és única, irrepetible i intransferible, serveix per a donar suport al despertar de la Consciència. Ningú pot posar la visió o el seu setè sentit dins la intimitat sagrada de ningú.
Què és el despertar de la Consciència, realment? És un canvi de percepció total, és tocar de peus a terra per veure que la realitat sempre supera la ficció. El despertar és retornar a l'estat natural de viure, amb innocència, és comprendre lúcidament que tot allò que ja s'intuïa en la infantesa, es confirma.
En aquest precís instant, res hi sobra i res hi falta aquí. Això, tal com és, tal com ho veus, no pot ser ni més bonic, ni més lleig. El que se't desperti a dins és la pròpia invitació, el que únicament tu pots veure i sentir com ho veus i ho sents. Ningú més pot veure, acollir i sentir l’existència tal com tu la veus, l’aculls i la sents. Sense la llum del teu veritable Ser, res seria.
Tornar a casa és l'art de retornar a la verticalitat del Ser, des d'on veus succeir la Vida per viure-la des de la calma, sense esforços, sense preses i sense esperar res a canvi.
Dir: mira que sé jo, mira què he vist que tu no veus, és ego neci. El despertar no és exclusivitat de ningú, succeeix o no succeeix, i si succeeix sempre és de manera íntima i intransferible. De fet, la Vida impersonal ja està desperta, per això quan succeeix el despertar te n'adones que no li ha succeït a ningú. L'ego no ha de morir, s'ha de rendir a la voluntat del Ser Absolut, sense auto adjudicar-se mèrits de res.
En cada ésser humà hi viu un neci i un savi. El savi apareix quan el neci se sent preparat, però l'Amor Incondicional no és ni neci ni savi, és abans i després d'ambdues energies que es necessiten per a unir-se en una sola llum. L'Amor és la nostra veritable naturalesa.
És la visió lúcida que veu, cap persona està capacitada per veure l'existència tal qual és, perquè ser persona és un conjunt de creences preconcebudes que limiten la Consciència, és una idea dolorosa que s'hereta de generació en generació, la que més costa d'alliberar.
Conèixer-se un mateix fa que puguis reconèixer als altres, perquè tot i tothom és l’expressió divina de l'Amor. En la desigualtat hi ha la igualtat. L'amor no veu separació ni desigualtat enlloc, de fet, jo sóc tu mateix. La nostra veritable vocació és estimar la Vida, tal com es presenta.
Els pensaments i sensacions en el cos, no són de ningú, viatgen a la velocitat de la llum. De la mateixa manera que venen, tard o d'hora, tots se'n van. És preciós adoptar aquells que més solen ser rebutjats, per a donar-los-hi la benvinguda a l'espai sagrat de la Consciència, doncs és la mateixa Consciència que els transforma en pensaments brillants. Tots els pensaments només volen ser vistos i acollits, perquè tot ha de sortir a la llum de l'eterna Presència acollidora.
Tot el que va, tard o d'hora, retorna. Si això fos comprés lúcidament, sabríem que no només d'aliments viu l'home, també viu de tota paraula que li entra a la Consciència i deixa anar, conscient o inconscientment, per la boca.
Després d'haver vist la Unitat en tot, després d'haver assumit aquest miracle meravellós de la Vida, fins on jo sé i se'm permet compartir, només dir que s'hauria d'educar als nens com una mare acollidora, amb la paraula ben innocent, la més pura i original, perquè són els que ens han de seguir les passes, els que han de fer més humana la humanitat.
Anomenar evolució cultural al que és més involucionista, no ens fa cap bé, ans el contrari. Evolucionar significa madurar i per madurar un s'ha de tornar innocent i sensible com un infant.
Uns utilitzen l'eina per a investigar només per l'eina, i, d'altres la utilitzen per l'auto investigació de la Consciència. Si no s'assumeix la Unitat de manera íntima i plena, per més avenços espectaculars que faci la Ciència, no es pot curar en profunditat el que més dolor li fa a la consciència, creure ser el que no és, ni serà mai.
Jo no tinc ni visc una vida, res de la Vida impersonal em pertany, ni de l'aire que respira el cos sóc propietària, en canvi, tot és un regal.
En realitat, no hi ha res per pre-ocupar-se. Com persones, existim sense existir realment. Només existeix la nostra veritable naturalesa eterna, acollidora, immutable i immortal, la llum amorosa de la Presència.
Quan el cor diu: PROU, no puc més amb tanta hipocresia humana, és millor fer-li cas i seguir la crida apassionada, perquè el cor té raons molt més intel·ligents que les que mai tindrà l’intel·lecte que posseeix paraules pels seus beneficis personals. De fet, cor-ment-cos-consciència, és el vehicle intel·ligentíssim del Ser Absolut. L'eina s'utilitza per a fer-nos conscients, fins fondre’ns amb l’Amor que estimar la pròpia creació.
No som tan limitats com ens ha fet creure la ment humana i molt innocentment ens ho van creure. No comencem ni acabem en el cos. Som una llum preciosa, sensible, eterna i il·limitada.
La paraula religió significa relligar ambdues polaritats fins ser una llum original, i només pot succeir de manera íntima i plena, gràcies a un gran amor per la Vida. Res sense amor mereix la pena ser viscut. La unió d'ambdues polaritats és l'únic matrimoni que cap dona ni cap home pot separar.
No hi ha múltiples Vides ni múltiples intel·ligències. De Vida o intel·ligència infinita i magistral, només ni hi ha UNA. El que si hi ha són milions de somnis. Cada somni serveix per a donar suport al despertar de la Consciència. Uns rebutjaran la pròpia invitació per a què d'altres pugui acceptar-la. Tot és com ha de ser !!!
Si s'accepta la pròpia invitació, ja no s'ha d'acceptar la invitació personal de ningú, no s'ha de sortir corrents a apagar focs. Ja n'hi ha prou en apagar el d'un mateix. Per amor a la Vida i amb l'ajuda de la visió natural del Que Es, es pot aconseguir. Es necessita molta valentia, però és el millor del millor per a tota una humanitat, perquè una sola llumeneta encesa, sense que hagi de sortir de casa, si no neix, pot il·luminar a un Univers sencer. Una vida conté tota la Vida, conté el Res i el Tot.
Al final, tant el cor atemporal com l'eina corporal, si s'han fet servir per l'auto investigació de la Consciència fins despertar-la, es mereixen tots els honors. Per més malmesa que hagi quedat l'eina, si s'ha fet servir pel que realment s'ha de fer servir, troba la llibertat, que no és fer el que em doni la gana. Mai ha existit el lliure albir. Aquesta és la trampa mortal a la que ens fa caure la ment humana, fer-nos creure que tenim lliure albir o lliure elecció com persones. La llibertat, de com si tu decidissis, es fer cas al cor i comença quan deixes de ser esclau de la paraula imitada i de les tradicions organitzades o populars.
Més val embogir per amor a la Vida i quedar-se orfe d'una vida preestablerta, perquè només un boig o un geni se'n pot sortir del drama etern de la separació, amb l'ajuda de la visió lúcida, (el que menys importa és com succeixi el despertar), que embogir igualment i no saber-ho per amor a un mon aparent, invertit i hipòcrita, profundament dual i hipnotitzat.
Per perdre la por a les pors, primer s'ha de reconèixer obertament en el fur intern: tinc pors! tantes vegades com faci falta. Sense reconèixer mai les pors, pots guanyar-ne una i tot seguit veure'n una altra. La por és ombra que limita la consciència, i només la llum amorosa i il·limitada del Ser pot il·luminar-la.
El silenci és acció, i, en tota acció hi ha inherent el bé i el mal. No hi pot haver el mal sense el bé, ni el bé sense el mal. Tot queda neutralitzat per la Llei Universal del Oposats. Més enllà del bé i del mal, el que hi ha és Amor Incondicional.
L'amor no està renyit de la comprensió lúcida. De fet, si no hi ha comprensió lúcida no hi ha veritable amor.
Ningú s'hauria d'atrevir a assenyalar a una forma de vida sensible al tot, i menys a una forma anomenada mare, que sàpiga captar el miracle de la sagrada concepció a l'instant, perquè aquest miracle fa veure a la Consciència que els fills de la Vida, no són fills de mamà i de papà durant tota l'existència del cos, són expressions divines de l'Amor Universal. Els fills s’haurien de deixar de posseir per a interessos personals i educar-los amb el màxim respecte, amb el màxim amor i la màxima sensibilitat.
L'amor immadur o possessiu, pot fer un dany irreparable a la Consciència, que costa moltíssim de reparar. Només amb rendició a la Presència es pot aconseguir. Els fills no haurien de posseir pares o inventar-los diferents a com són, ni els pares haurien de posseir fills o inventar-los diferents a com són, per a interessos personals. L'Amor és lliure i incondicional.
Per aquesta única intel·ligència tan important és una pedra en el camí, com ho és el Sol, com ho és un plat, com ho és un sofà, un gat o el cos humà. Totes les formes de Vida són expressions del mateix Amor. Només vol tenir importància l'ego neci, el fals jo, quan creu ser el centre del món. La Vida no la necessita la importància, és preciosa i meravellosa tal com és, inclús en el caos d'una selva hi ha ordre i perfecció. La Vida s'auto equilibra a sí mateixa.
El món i jo és el mateix somni. Se'ns regala la llum amorosa del Ser per a fer-nos conscients del propi inconscient, i, es necessita tota la metàfora fins recuperar el màxim que es pot recuperar a la Vida, el do de veure i comprendre a l'instant.
Fer-se conscient de la Consciència és un dret i un regal, hauria de ser la única obligació i devoció per a no seguir afectant al tot.
Ningú hauria de sortir a estimar el món, sense haver començat i acabat en el sí mateix, sense haver estimat la totalitat. No hi ha autèntic amor fins que un no s'inclou en el màxim amor.
L'ego neci o fals jo, és molt bo per vendre i donar consell a tothom, sense haver-se'ls aplicat, per això davant qualsevol problema ha de sortir a buscar ajudes externes. Si tan sols tots fóssim conscient d'aquesta veritat i assumíssim conscientment la Unitat per rendir-nos a la Presència, el món en el que aparentment convivim tots, seria una bassa d'oli, un paradís.
Tothom hauria de recordar que les cases i les terres són de ningú. Són regals, però no són nostres, només les servim. La Vida impersonal no té la necessitat infantil d'haver-se de sentir propietària de res ni de ningú.
Si et saps servidor de la Vida, i no t'importa en absolut, la Vida pot fer meravelles a través teu, fins que puguis fondre't amb Ella.
Si un taronger, hagués de de viure amb la necessitat infantil d'haver-se d'auto adjudicar mèrits per les taronges que regala, tan generosament, malgrat totes les inclemències, possiblement no les deixaria agafar, sense una reverència i un gràcies.
La ment humana viu molt confosa, va confondre el jo serveixo a la vida, que ja es viu a sí mateixa sense preses i sense cap pausa, per jo tinc o jo visc una vida en propietat, per la que m’he d’esforçar, he de córrer i fer córrer i he de lluitar. Mare meva quan ho veus.
El millor llibre Universal, que inclou totes les ensenyances, molt més savi que qualsevol Universitat del món, i molt més útil que qualsevol llibre d'ensenyances profundament duals, és la mare naturalesa, si deixes que el veritable Pare, el Silenci, ressoni en el cor.
Per més que l'ego intenti posseir aquestes paraules per a interessos personals, no ho aconseguirà mai. Aquestes paraules neixen del silenci inherent a tot i a tothom i s'adrecen al ser atemporal, poden servir-li de bàlsam al cor, res més, perquè el cor està unit a la font de totes les coses i mai ha estat el culpable de tot aquest caos de la humanitat. No busquis ni culpes ni culpables en aquest ball del Res, perquè no els trobaràs. Les paus les has de fer sempre amb tu mateix.
Cap Universitat del món, cap religió organitzada, malgrat hi hagi l'aroma de la veritat, cap política, cap mestre espiritual, res ni ningú pot ajudar-te a ser el que ja Ets. Atreveix-te a ser real, a ser íntegre, agradi a qui li agradi, desagradi a qui li desagradi. El teu veritable Ser t'està esperant amb el braços oberts per a què t'enamoris de l'Amor.
Cada ésser humà és buscador de la llum immaculada i il·limitada del Ser Absolut. Cada ú és el Ser Absolut. Molts el busquen a fora, sense saber ni què busquen. Molts buscadors estan convençuts de què, com persones, algun dia ho aconseguiran. Aconseguiran què les persones? Si ser persona és un somni, és una idea dolorosa. A més a més, sempre estem creuant l'aventura del viure des de l'eternitat. Quan no hi ha ni buscador ni observador, el que queda és pura observació, pur testimoni del tot, pur Ser. Sempre hi ha silenci ressonant en el cor. Sempre hi ha Vida essent Vida.
Tot allò que vaig heretar, que vaig imitar, que vaig reinventar de tot el que em van dir i molt innocentment em vaig creure i em vaig fer meu, ha estat la metàfora que limita a la Consciència i només la mateixa Consciència ho pot transformar en llum il·limitada.
En la meva ignorància creo la idea preconcebuda de ser algú. En la meva lucidesa veig claríssimament que no sóc Res. En l'Amor veig que jo sóc Tot.
Només un cor net i innocent com un infant, que ha assumit conscientment la Unitat, pot viure en mig d'un món d'ignorants, sense por a morir. L'Amor el protegeix, l'estima i l'abraça.
Per últim, se'm permet compartir que l'Amor Incondicional no té res a veure amb l'amor romàntic, idealista o somniador que tots heretem en la infantesa per a personalitzar els fets i successos de la Vida impersonal. L'amor no és un somni, no és una emoció, ni és un sentiment, no és un relat en el cap. L'amor no és persona. A l'Amor no se'l pot definir ni posseir. O s'estima conscientment la Vida, tal com es presenta i ens assenyala en el cos, amb sensibilitat desperta, o no és amor. La sensibleria no té res a veure amb la sensibilitat desperta, son dues coses molt diferents. L’Amor no entén de fer bones obres ni de bones intencions només per a mantenir la consciència calmada. L’Amor està molt més enllà de la Consciència personal, molt més enllà del be i del mal. Uns l'anomenen Deu, però no es pot definir, qualsevol concepte ja ens aparta de l'Amor Incondicional que no té forma, ni edat, ni gènere. L'Amor és lliure en tot moment de conceptes, tradicions, polítiques o religions. L'amor Incondicional ho estima tot, per això és tan incomprès.
Si has arribat fins aquí, és que el teu veritable Ser t'hi ha portat. Si et succeeix el despertar de la Consciència que només tu ho pots saber, fins que no s'hagi consumat, l'únic que et diria, tot i sabent que no ho necessites, és: no imitis a ningú, ni aquestes paraules, només observa, escolta i calla, perquè tot es veu i tot s’aprèn de la Unitat, molt més observant, escoltant, sentint i callant, que parlant pels descosits sense saber perquè es diu tot el que es diu. Deixar el món tal com està i viure sense esperar que els altres canviïn, és el millor del millor que es pot fer a la Vida, és el més respectuós, perquè tot i tothom és la mateixa Vida. Tot ajuda a obrir la visió il·limitada del cor atemporal, fins despertar.
Tot és l'auto recordatori que es comparteix per amor a la Vida. S'ha de saber anar més enllà de la paraula per a què l'energia atemporal ressoni en el Ser.
Gràcies a tot i a tothom !!!