Bon humor.

 

El Ser és un geni increïblement magistral, amb un sentit de l’humor tan gran, que cap persona del món el pot superar. Sempre diu: digues-me de què presumeixes i et diré el que més et falta o el que més necessites veure de tu mateix.

 

Resulta que el Ser és tot i tothom, i el busquem a per tot arreu, fins que amb una mica de sort el trobem a dins, millor dit, ens rescata quan deixem de buscar-lo a fora. Quan t'enadones que ja ets el Ser, la Consciència veu que mai has estat el que has cregut o has pensat ser. Totes les formes de vida, són manifestacions i expressions del mateix Ser.

 

En la metàfora, a aquesta consciència se li van donar ales per a què busqués en l’espiritualitat. Va comprar de tot, pagava fortunes per a trobar els millors metges de medicina alternativa i mestres espirituals. Comprava tot tipus de llibres d’autoajuda, arribant a acumular més de mil llibres, per cert, més tard, se'n va desfer de tots. Es va empassar la bíblia en vers, com la que més. Comprava entrades per anar a tot tipus de xerrades i festivals d'auto ajuda, de consciència i espiritualitat, sempre buscant el millor guru i mestre, això sí, pagant, era just l'intercanvi, Vivia amb el pilot automàtic, sense adonar-se’n que els  millors mestres del món eren molt si,ples i ordinaris, els tenia sempre al davant. De joveneta, havia començat amb la religió organitzada, podríem dir per imposició de la seva antecessora mare, però se li va acabar fent avorridíssim, diferents cares amb els mateixos discursos adulterats, així que quan l'aparent mare va morir, va començar a buscar en el New Age, que és més del mateix, però amb diferent format. Tot era tan emocionant, tan innovador, hi havia tants contactes i tantes amistats, que quan li arribava informació d’espiritualitat les antenes se li disparaven, per cert, avui en dia n'hi ha per tots els gustos. Va arribar un dia que la Vida li va anar traient tot: els diners, la feinada de directora d'immobiliària, la feinada de terapeuta floral, els recursos estalviats, la salut mental i emocional, la bona reputació i el que en deia els bons hàbits i els bons amics. Va retornar a la casa natal, pràcticament sense res. Així va començar a bussejar en el fur intern. Primer hi va trobar de tot dins la Consciència, el caos més caòtic, doncs se li havien infiltrat tantes plagues, tanta explotació,  tanta xerrameca, que creia que els altres eren els bons i el Ser el dolent. No veia que el mal no pot estar separat del bé, ni que el bé pot estar separat del mal. No veia que els bons no són tan bons, ni els dolents són tan dolents com aparenten. No veia que el pitjor enemic es diu: jo mateix. Tot és el Ser.

 

Avui en dia, en l’era de la imatge, de la immediatesa i de la comoditat, només has de fer clic a Sant Google, a qualsevol xarxa social, sigui la que sigui, (sort que aquesta consciència es va deixar guiar per la intuïció i les va deixar anar totes, quan va veure de què anava aquest joc intel·ligent de semblar ser dos, de creure que el món està allà a fora, separat de la consciència,) ....sigui el que sigui que hi busquis, ho trobes, però trobes realment el que més s’anhela trobar? Només quan deixes de buscar, trobes, perquè la llum del Ser ve a l'encontre, i no fa molta gràcia haver de veure l'altra cara de la mateixa moneda, ni la brutícia que s'ha acumulat dins la Consciència, Amb la llum encesa es veu tot. La veritat, no ho desitjaria a ningú, ni al pitjor enemic de tots els aparents impostors. Ningú hauria de patir per viure i, menys, imitar durant tota l'existència del cos. Es tracta de ser real, d'obrir els ulls i de despertar.

 

Aparentment, només aparentment, avui en dia, hi ha multitud de persones que presumeixen de ser visionàries, molt espirituals, molt santes, molt bones i molt amoroses, només has de veure per comprendre si han assumit la Unitat, necessiten rodejar-se d'adeptes i seguidors, presumint en els  escenaris i púlpits, potser.... dient que tenen quelcom més que tu no tens, aparentment pressuposant que els aparents seguidors no saben viure, intuir o sentir. Una gran majoria deixa anar xorrades per la boca per a què les acullis, les adoptis, i són molt aplaudits. Et diuen no pensis en un elefant, o sigui, no et creguis res del que ja t'he dit. Què fàcil avui en dia fer-se evangelista sense haver-se consumat el despertar de la Consciència, no deixa de ser una altra tapadora més, un comerç o una explotació per fer rebaixar la innocència del Ser. Aquell o aquella que realment ha ressuscitat en vida del cos, del món dels mortals, no se l’escoltarà més, no tindrà necessitat d’escriure llibres com xurros pels seus interessos personals, encara que ho disfressi d’altruisme. Tot està bé, perquè tot és la Unitat, però se'ns regala la llum per a fer-nos coneixedors de nosaltres mateixos, de la veritable naturalesa, i, això, només pot succeir quan deixes de buscar, de manera íntima i plena, sense haver de pagar ni un cèntim.

 

Aquí, l’únic que es diu, per tot cor que busca el que més s’anhela recuperar, és: tot allò que sigui fer-ne un negoci del ser humà, és per fugir-ne ben lluny, es disfressi d’espiritual o es disfressi del que sigui l’aparent mestre. El Ser mai ha volgut altra cosa que retornar-nos el dret innat, i més a aquell que el reclama de cor, amb silenci i sinceritat, sense que s’hagi de fer tanta fressa ni tant teatre o soroll per a despertar del son dels mortals. Són perilloses les persones que et venen la seva moto, perquè creuen saber el que és més beneficiós pels altres. Tot és l'autorecordatori, 

 

Aquesta consciència va presumir de ser molt espiritual i no vegis el dolor que fa quan cau la torre de l’ego espiritual, molt més que quan cau la torre de l’ego neci. Per cert, l’ego no ha de morir, s’ha de rendir, s'ha d'abandonar fins posar-se al servei del Ser, que ja sap perfectíssimament tot de tot i tot de tothom, no se li ha d’anar donar lliçons de vida, ni a ensenyar res de res. És més, és gràcies a tot i a tothom quan pots veure que és un geni magistral, que res ni ningú el podrà imitar, alliçonar, ni superar.  

 

Només quan pots fondre’t amb la veritable naturalesa, pots mirar-te el món com la metàfora, com la tragicomèdia que És, un circ o pati de lleons necessari per a despertar, perquè en realitat res del que imagines existeix. Llavors pots veure la bellesa i el bon humor del geni interior, encara que ho hagis de dissimular, doncs ningú ha de saber de la teva preciosa i sagrada intimitat, ni del que es proposa el Ser... ja es revela constantment la Vida. 

 

El millor llibre Universal, obert a tothom, que no has de pagar ni un cèntim per a llegir-lo, es diu: mare naturalesa. Tot és innocent en la naturalesa. Si el saps llegir només per intuïció, per sensibilitat o per ressonància, permetent que el silenci parli en el cor, se't va despertant la Consciència, i, quan la Consciència ha despertat, cap metàfora necessites per viure des de la calma, en la teva eternitat. Quan un accepta la pròpia invitació, no ha d'acceptar la creu ni la invitació personal de ningú altre. 

 

La mera presència d'una engruna de pa, d'una flor, d'un sofà, d’un wàter, d'una mirada innocent, del que sigui que vegis natural, ordinari i palpable al davant, fins i tot l'aroma del cafè, parla per sí mateix. Només l'has de saber observar i escoltar la Vida, amb atenció plena. Ningú t'ho pot ensenyar, sabent que succeeix o no succeeix la visió lúcida, però mai s'ha de forçar res. Ja ets el que més busques, ja ets el Ser, encara que ho hagis de mantenir oblidat. 

 

 

Gràcies a tot i a tothom !!!