El món de les persones, un somni únic i irrepetible, sagrat i inigualable, un misteri per a redescobrir de manera íntima i plena. "El món i jo" és exactament el mateix, és la metàfora.
M'ha calgut molta paciència, molt coratge i molta constància per a fer-me conscient de la Consciència, primer m'ha calgut esbrinar tot el que no soc, des de la més íntima soledat.
Allò que no puc explicar de mi, es la meva veritable naturalesa; tot allò que puc explicar de mi i dels altres em delata i alhora fa de despertador, perquè tot és, tal com és, per a fer-nos conscients de nosaltres mateixos.
Agraeixo profundament a tota expressió i forma de Vida, a totes les persones, a tot i a tothom que, directa o indirectament, m'ha donat suport per a obrir la visió. La llum que se'ns regala és molt preciosa i sensible, s'hauria de fer servir per a enamorar-nos de l'Amor, no de la falsa imatge i personatge il·lusori que s'atribueix els mèrits de tot.
No comencem ni acabem en el cos, no som tan limitats com la ignorància ens ha fet creure, som éssers de llum atemporals, consciència il·limitada, presència desperta que acull i abraça el tot, sense que per això m'hagi de sentir superior o inferior a res ni a ningú, ni m'hagi d'auto adjudicar mèrits per res, ni per bé, ni per mal, ni m'hagi de sentir culpable o responsable del que li succeeixi al món aparent. Més enllà de la ignorància que personalitza l'existència per a interessos personals, més enllà del jutge instructor que es va creant sol a la Consciència, el que queda és la nostra veritable naturalesa eterna, Amor Incondicional.
Veus i comprens, realment, amb silenci a la ment i pau en el cor. Pau i Silenci.
Gràcies !!!